Mor el pintor Joan Torras i Viver, autor de vitralls en esglésies catalanes

El pintor Joan Torras i Viver, autor de murals i vitralls en un centenar d’esglésies catalanes, va morir diumenge als 92 anys, segons ha informat avui el portal d’informació religiosa CatalunyaReligió.cat.

El funeral per l’artista, nascut a Sant Feliu de Llobregat (Barcelona) el 1929, s’oficiarà demà a les onze a la catedral parròquia de la seva ciutat natal.

Autor d’art sacre, és especialment significativa la seva obra mural i de vitralls en esglésies, capelles, escoles i santuaris en diversos punts de Catalunya, i com a prestigiós retratista compta amb imatges destacades com la de sant Ignasi per a la Cova de Manresa o els retrats del beat Pere Tarrés, Enric d’Ossó o el bisbe Joan Carrera. Segons el portal, Torras destacava pel seu estil senzill, harmònic i respectuós; la seva capacitat expressiva i claredat del traç en el dibuix, a més de pel seu ampli coneixement dels recursos pictòrics.

Torras explicava que la seva obra neix de l’emoció i del sentiment i és un dels referents en pintura mural contemporània de temàtica eclesial a Catalunya, juntament amb d’altres com Llucià Navarro o l’estirp familiar dels Minguell.

Joan Torras va començar a dibuixar des de molt petit i en la seva infància i joventut va passar per diversos estudis on va aprendre i va perfeccionar la seva tècnica. El 1957 va acabar els estudis de belles arts a Barcelona i es va agafar dos anys per recórrer Europa i anar a les principals fonts de l’art del Vell Continent a França, Itàlia i Holanda.

Saga d’artistes

Després de les seves primeres exposicions va iniciar un intens període dedicat a la pintura mural i d’art sacre que alternarà amb la pintura de cavallet, estil al qual es consagra decididament a partir de 1966.

Torras prové d’una saga d’artistes, ja que el seu besavi Tomás Viver va crear un important taller artístic de decoració a Sant Pere de Terrassa, i és un dels principals impulsors de les arts decoratives de la Terrassa industrial del segle XIX. El seu avi Pere Viver va seguir la seva estela i és un dels pintors més reconeguts de l’Escola Paisatgística de Terrassa, un llegat que arriba fins a Antònia Viver, la mare de Joan Torras, que va ser la seva primera mestra.

Va pintar el seu primer mural el 1949 a la parròquia de Sant Agustí de Barcelona i després ho va fer en parròquies de Sant Sant Just Desvern, Esplugues de Llobregat, Martorell i a la catedral de Sant Llorenç de Sant Feliu de Llobregat. També va pintar el 1957 la capella i residència de religioses de l’Hospital de Sant Pau (1957), el santuari de la Pietat d’Igualada (1959), l’Asil Valldejuli de Barcelona (1961), la parròquia de Canyelles (1962), la parròquia de Banyeres del Penedès (1962), la parròquia de Dosrius (1962), el Col·legi de les Mercedàries de Martorell (1962), l’antiga capella de la Clínica Dexeus de Barcelona (1963) o les parròquies de Navàs (1963), de Sant Climent de Llobregat (1963) i de Santa Eulalia de Mèrida a l’Hospitalet (1964).

Notícies relacionades

Llegeixi un avançament de 'La segona vida de Ginebra Vern', d’Agnès Marquès

L’Orfeó Català fa història a Los Angeles amb Dudamel i una inspirada ‘Missa solemnis’

L’artista també va pintar murals a les parròquies de Natzaret de Barcelona (1970) i de Vilassar de Dalt (1970), i va tornar a la catedral de Sant Feliu de Llobregat per fer-hi la capella del Santíssim (1970).

A la parròquia de Sant Gregori Taumaturg de Barcelona (1991) va dirigir la restauració de les vidrieres i el 1997 va fer els vitralls de la cúpula de la parròquia de Sant Carles Borromeo de Barcelona. També va pintar la capella de la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià (2002) i els vitralls de la parròquia de Vallcebre (2003), entre moltes altres obres.