Simu Liu: de comptable fracassat a salvar el món

És la història d’un individu que fuig del seu país, es fa dir Shaun perquè soni millor i treballa d’aparcacotxes a San Francisco fins que el seu despietat pare torna a la seva vida. Shaun i Liu comparteixen el desarrelament. El segon va néixer a Harbin, la capital de la província xinesa gèlida i del nord de Heilongjiang, i va ser criat pels seus avis fins a fer els cinc anys. Recorda la confusió quan el seu pare va anar a buscar-lo a la Xina o es va retrobar amb la seva mare a l’aeroport de Toronto. També els seus problemes per aclimatar-se a una cultura i idioma estranys.  

 «És la lluita d’un asiaticoamericà: tens uns trets facials i has sigut educat d’una determinada manera i, de sobte, et trobes amb un peu en cada cultura i en cada costat del planeta», assenyalava en una entrevista al portal Inews. Va estudiar Finances en una prestigiosa universitat per satisfer les expectatives paternes i va acabar com a comptable a la prestigiosa firma Deloitte.  

La seva vida entre números va ser tan àrida com efímera. Va ser acomiadat al cap de nou mesos i va emprendre una recerca laboral sense brúixola que va desembocar en un anunci que buscava extres per a una pel·lícula de Guillermo del Toro. Després va fer de doble, va treballar en publicitat i va tenir aparicions més petits fins a aconseguir el paper del fill desorientat d’una família d’emigrants coreans que regenta una petita botiga de queviures al Canadà. Les cinc temporades de la sèrie ‘Kim’s convenience’ emeses a Netflix li van donar per fi l’estatus que buscava. 

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

Sobre el projecte de Shang Chi se’n parlava des que Stan Lee va proposar dècades enrere que el protagonitzés Brandon Lee, fill del mite Bruce Lee. Les noves sensibilitats socials ho han plasmat anys després que Chadwick Boseman mostrés a ‘Black panther’ que no només els blancs salven al món. Liu ha defensat amb tossuderia l’espai dels asiàtics al cine. Va acusar els guionistes occidentals d’aquella sèrie de desatendre els seus suggeriments de guió, s’ha revelat contra el clixé de l’home asiàtic emasculat i dèbil a les xarxes socials, ha publicat en premsa assajos sobre la discriminació i ha donat milers de dòlars a víctimes de la violència racista que va estimular Donald Trump quan el coronavirus va fuetejar els Estats Units.  

El ‘blanquejament’ o interpretació de papers asiàtics per caucàsics descompon cíclicament el continent més poblat del món des d’aquell improbable Gengis Khan de John Wayne. Molts s’han preguntat què hi pintava el rosset Matt Damon a la Gran Muralla al segle XI o per què Scarlett Johansson va protagonitzar l’adaptació del cèlebre manga ‘Ghost in the shell’. Les reivindicacions asiàtiques van mancar de l’eco mediàtic i social de les negres fins que Hollywood va necessitar la taquilla xinesa per quadrar els balanços anuals. Shang Chi estableix el canvi de paradigma: l’absència de màscara per remarcar els seus trets trenca amb la casuística del gremi de superherois i del guió original n’ha caigut Fu-Manxú, un florit estereotip de la vilesa asiàtica.