Quinze llibres per viatjar per tot el planeta sense sortir de casa

Bona part dels autors seleccionats aquí poc tenen a veure amb el turista, en el sentit encunyat per Paul Bowles: «Mentre el turista s’afanyava en general a tornar a casa seva al cap d’unes setmanes, el viatger, que no pertany més a un lloc que al següent, es desplaça amb lentitud d’un punt a un altre de la terra». En l’actualitat, fins i tot abans de la pandèmia, la literatura viatgera sembla trobar-se en hores baixes, coses de la globalització. Interessa menys l’exotisme i guanya per golejada la literatura de l’experiència i molt especialment el senderisme i la ‘nature writing’, la dels grans espais oberts amb un toc existencial, que té en el recentment mort Barry López un dels seus grans cultivadors. 

A més, no fa falta que el llibre sigui company en una travessia. Ell mateix pot ser el vehicle. Aquesta és la seva màgia: portar-te de viatge sense abandonar el sofà. 

‘En tierra de Dioniso’

María Belmonte

(Acantilado)

La bilbaina resident a Catalunya María Belmonte sol viatjar a Itàlia i a Grècia amb el mateix esperit amb què ho feien els viatgers del segle XIX: darrere la bellesa. Després d’haver recorregut el país hel·lè pel més turístic i reconegut Peloponès, l’autora es dirigeix aquí a la zona més oblidada de la ja relegada i sofrent Grècia, el Peloponès, la pàtria d’Alexandre el Gran. Una zona, la Grècia de Theo Angelopoulos, on encara ressona la tragèdia clàssica amb una seca intensitat. 

---

‘Los últimos pianos de Siberia’

Sophy Roberts

(Seix Barral)

Des que Catalina la Gran va convertir la immensitat siberiana en un interminable camp de treball, Sibèria és el símbol de la resistència davant l’adversitat climàtica. En el desterrament o a l’infern dels gulags, la música va ajudar a suportar els desterraments. Per això molts pianos i pianoles van travessar milers de quilòmetres en trasllats inversemblants com alleujament per a l’esperit. La periodista Sophy Roberts els segueix la pista i explica les històries dels seus propietaris. Un llibre excel·lent. 

---

‘La frontera’

Erika Fatland

(Tusquets)

Fatland és una de les més apreciades escriptores de viatges noruega, famosa per extreure les més curioses i significatives històries personals. Si anteriorment, la també antropòloga, va destacar amb ‘Sovietistán’, una anàlisi sociològica sobre cinc velles repúbliques soviètiques del centre d’Àsia, ara s’acosta al poder rus des d’una perspectiva cantelluda: ¿com es viu sent el veí del gegant? I el que troba és un ventall d’experiències que van des de Corea del Nord fins al seu propi país, passant per la Xina, Mongòlia, Polònia i les repúbliques bàltiques entre d’altres. 

---

‘País nómada’

Jessica Bruder

(Capitán Swing)

En aquesta crònica es basa la pel·lícula que va acaparar premis Oscar aquest any, ‘Nomadland’, però si creu que en el llibre trobarà aquest cant intimista i existencial de la vida nòmada que és la pel·lícula s’equivoca. La crònica periodística de Bruder presenta una realitat molt més dura amb una voluntat de crítica social seguint els anomenats ‘workampers’, treballadors temporals que en la majoria dels casos no poden permetre’s una jubilació misèrrima. El gran dolent d’aquesta història és el totpoderós Amazon. En suma, un Estats Units que poc té de postal turística. 

---

‘Breviario provenzal'

Vicente Valero

(Periférica)

En el segle XIX i principis del XX en el marc de l’efervescència de la pintura ‘plein air’, molts pintors (Cézanne o Picasso), van viatjar al sud des de París a la recerca de la llum, també ho van fer poetes com Mallarmé o René Char. L’exquisit Vicente Valero fa el seu particular recorregut cultural i físic per aquestes terres a tall de quadern de viatge. 

---

‘Los últimos balleneros’

Doug Bock Clark

(Asteroide)

Fa 500 anys, després de sobreviure a un tsunami, un grup de caçadors-recol·lectors es van refugiar a la recòndita illa de Lembata, a Indonèsia, on han mantingut fins al present un estil de vida basat en la caça de catxalots de forma tradicional. Clark aixeca acta dels seus costums al caire de l’extinció a causa de la globalització i el conservacionisme balener.

---

‘De la oscuridad, una luz resplandeciente’

Pettina Gappah

(Literatura Random House)

Aquesta novel·la es col·loca en aquesta llista perquè il·lustra un poc conegut episodi post-mortem de l’explorador David Livingstone, el final del qual va precipitar la malària. L’escriptora de Zimbawe Pettina Gappah posa el focus en tots aquells africans anònims que van col·laborar en el trasllat de les restes mortals del doctor, conservades convenientment en sal, fins a la seva destinació final a l’abadia de Westminster a Londres. 

---

‘Horizonte’

Barry López

(Capitán Swing)

Poètic, transcendent, amant de la natura, lluitador pel planeta, López, un els grans escriptors de llibres de viatges, va morir l’any passat. Aquest llibre, que té alguna cosa de testamentari, és un intent d’autobiografia a través de cinc localitzacions que no poden ser més diferents entre si: Oregon, el pol Nord (geografia de la seva obra mestra ‘Sueños árticos’), les illes Galápagos, Kenya, Austràlia i l’Antàrtida. La mirada acurada, transcendent i poètica de l’autor és reconfortant. 

---

‘El Marroc sensual’

Aurora Bertrana

(Rata)

A Juan Goytisolo no li agradava gens aquest llibre perquè utilitzava tòpics colonialistes i eurocèntrics. Potser per això, Rata ha obviat en el títol el segon adjectiu, ‘fanàtic’, del títol original. Amb tot, caldria rescatar la figura d’aquesta viatgera, filla de Prudenci Bertrana, enamorada de l’exotisme, que als anys 30 es va desplaçar a les illes del Sud o la Martinica per mostrar sense embuts aspectes culturals de la sexualitat femenina en aquelles latituds. 

---

‘Historia de Japón’ / ‘Història de Japò’

Xavier Moret

(Península / Pòrtic)

Amb la vista posada en els recents Jocs Olímpics, Xavier Moret va recuperar el material i les experiències de set viatges realitzats a l’arxipèlag nipó per sorprendre’s una vegada més amb aquestes flagrants contradiccions del país en permanent acceleració tecnològica però capaç d’extasiar-se amb el plaer estètic que suposa la floració d’un cirerer. A més Moret visita el gran Alex Kerr, l’autor del fonamental ‘Japón prohibido’. 

---

‘Vida en el Misisipi’

Mark Twain

(Reino de Cordelia)

Un any abans que es publiqués la seva obra mestra, ‘Las aventuras de Huckleberry Finn’, va aparèixer aquest llibre de records de la seva experiència com a pilot al Mississipí que en certa manera va forjar la imatge del nostre imaginari del sud. Va ser en aquells dies quan Samuel Langdon Clemens va crear el pseudònim amb el qual firmaria les seves obres en al·lusió a la profunditat del riu. L’edició de Reino de Cordelia, amb il·lustracions originals, és extraordinària. 

---

‘El sendero de la sal’

Raynor Winn

(Capitán Swing)

¿Què fas quan perds la granja de la teva propietat per una mala inversió i al teu marit li diagnostiquen una malaltia degenerativa terminal? L’autora d’aquesta crònica va decidir posar-se a caminar amb la seva parella pel camí que recorre la costa del sud-oest d’Anglaterra, des de Somerset fins a Dorset, en total 1.000 quilòmetres d’aventura íntima a peu. Aquest llibre, que va ser un ‘best-seller’ en el mercat britànic, serà a les llibreries el 30 d’agost.  

---

‘L’últim traginer’

Josep Maria Espinàs

(La Campana)

A més de les seves innombrables facetes com a periodista, escriptor, cantant i home de televisió, Espinàs ha sigut un caminant sense pressa, d’aquests que s’aturen en el més mínim detall per extreure-li significat. A imitació de Camilo José Cela, i comptant amb ell com a company de viatge, el 1956 l’autor va decidir recórrer la ruta que porta des de la Poble de Segur al Pallars fins a Les, l’últim poble de la Vall d’Aran abans d’arribar a la frontera. Seria l’inici de la seva col·lecció de llibres caminadors.

---

‘La casa eterna’

Yuri Slezhine

(Acantilado)

La casa del títol, que en l’actualitat pot visitar-se a Moscou, és un immens edifici amb capacitat per a gairebé 3.000 inquilins aixecat el 1931 i situat davant el Kremlin per allotjar l’elit política i intel·lectual soviètica. A més de 500 apartaments també tenia una biblioteca, un teatre, una oficina de correus, un cine, una botiga de queviures, una escola bressol, una clínica i un club social. Slezhine, historiador rus establert a la Universitat de Berkeley, tracta a partir d’aquest espai la decadència del règim. 

---

‘Un día cualquiera en Nueva York’

Fran Lebowitz

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

(Tusquets)

Amb el permís de Joseph Mitchell i Woody Allen, no hi ha millor cronista de Nova York que la periodista Fran Lebowitz. Cronistes de la ciutat n’hi ha hagut molts, però només en els seus llibres es troba aquest pols ciutadà curiós, precís i espurnejant de la ciutat en uns textos carregats d’enginy. Tusquets ha decidit recuperar la seva figura coincidint amb el documental que li ha dedicat Martin Scorsese, ‘Supongamos que Nueva York es una ciudad’ (Netflix).