Apareixen uns manuscrits robats fa 77 anys al francès antisemita Céline

L’escriptor francès Louis-Ferdinand Céline, de nom real Louis Ferdinand Auguste Destouches, va ser un heroi de guerra en la Primera Guerra Mundial i un traïdor pronazi condemnat per col·laboracionista en la segona. És l’autor francès més traduït del segle XX després de Marcel Proust i el seu estil innovador el va portar a ser celebrat per autors de la generació Beat: als anys 50 el van visitar William S. Burroughs i Allen Ginsberg al seu domicili de Meudon, un suburbi de París.

Aleshores ja havia pogut tornar de Dinamarca a França després de ser amnistiat. Havia sigut condemnat per la seva proximitat amb els nazis durant l’ocupació. Va morir el 1961, sense recuperar alguns manuscrits que li havien robat el 1944.

Ara, més d’un miler de pàgines d’aquests manuscrits han reaparegut, informa Efe, posant punt final a una història estretament vinculada amb el trauma francès pel període en què l’Alemanya d’Adolf Hitler va sotmetre el país amb l’ajuda de no pocs dels ocupats.

El lector de ‘Libération’

El diari ‘Le Monde’ va explicar dijous la història d’aquests papers, robats i amagats, i entregats pel seu misteriós posseïdor amb una clàusula molt peculiar. Els manuscrits van ser robats al domicili de Céline quan aquest havia fugit de França tement ser perseguit pels seus vincles amb els nazis. Segons va denunciar després, entre el que li havien sostret figuraven 600 pàgines de la novel·la ‘Casse-pipe’, una novel·la desconeguda anomenada ‘Londres’ i 1.000 pàgines de ‘Mort a crèdit’, entre altres documents.

Papers que van sortir a la llum el 2019, de la mà de Jean-Pierre Thibaudat, antic crític teatral de ‘Libération’, on va treballar fins al 2006. Thibaudat no va triar aquest any a l’atzar per tornar els textos als seus legítims propietaris, els hereus de l’escriptor maleït. El 2019 va morir la viuda de Céline, la ballarina Lucette Destouches.

Thibaudat va explicar que un lector de ‘Libération’ li havia entregat els manuscrits, que estaven ordenats amb pinces de fusta, un costum de Céline, i li va imposar la condició que no els fes públics fins que Destouches morís, per impedir que guanyés diners amb el material. Era una clàusula ideològica: «Sent d’esquerres, no volia enriquir la viuda de l’escriptor».

Li va donar els papers abans que deixés el diari, per la qual cosa almenys els va guardar més d’una dècada, esperant la defunció. La ballarina no va facilitar l’entrega: quan va morir, fa dos anys, havia arribat als 107.

Els hereus

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

Els destinataris del material van ser els dipositaris actuals de l’obra de Céline, el biògraf de referència de l’escriptor, François Gibault, de 89 anys, i Véronique Chovin, de 69, amiga de la viuda. Tots dos van denunciar el 2020 Thibaudat, perquè tot i que no reclamava diners pels documents, va mirar d’imposar condicions sobre els mateixos. Va ser convocat per l’Oficina de Lluita contra el Tràfic de Bens Culturals (OCBC), i aquí va entregar els escrits, que havia transcrit. Els documents originals van ser autentificats i entregats a Chovin i Gibault, que contemplen donar com a dació el manuscrit de ‘Mort a crèdit’ a la Biblioteca Nacional Francesa, cosa que els permetria cobrir les despeses de successió vinculades a aquest descobriment.

Céline estava convençut que el robatori dels manuscrits era obra d’Oscar Rosembly, un resistent d’origen jueu que també va ser objecte de persecució legal pel seu paper durant el conflicte bèl·lic. En el seu cas, per participar en altres robatoris. Després d’un temps empresonat, se’n va anar a viure als EUA, on va morir el 1990, gairebé 30 anys després de Céline, a qui, per cert, França es va plantejar homenatjar el 2011. Les pressions en contra d’aquest pla, pel rebuig de les posicions antisemites de l’escriptor, van portar el Govern a desestimar el reconeixement.