Crítica de ‘Y líbranos del mal’: malsons del passat

«Soc un autor de malsons. Escric històries de terror. Però no són històries fantàstiques. En la meva opinió, els veritables fantasmes i els monstres no viuen en el món paranormal, sinó en la història dels països i al cor de les persones». Així descrivia Santiago Roncagliolo (Lima, 1975) la seva tasca literària en un article de 2017 titulat ‘Per què tornar a l’infern’. Roncagliolo cartografia en la seva obra la lluita inveterada contra el poder i contra les pors que assolen uns personatges transfigurats pel passat, el fracàs, la soledat i la mort. 

Notícies relacionades

David Uclés : "Quan un triomfa li fan moltes travetes"

El Book Music Festival torna amb una oferta de més de 5.000 llibres

A ‘Y líbranos del mal’ torna a aquest infern explicant la història d’un jove Jimmy que torna al Perú de la infància del seu pare. El que al principi sembla un viatge per cuidar la seva àvia es converteix en un malson en el qual Jimmy anirà descobrint els secrets ominosos del passat del seu pare. En una crítica gens condescendent a l’Església catòlica i als seus dirigents, Roncagliolo ha escrit de la mateixa manera una novel·la de denúncia política, potser el millor d’una ficció que aconsegueix transmetre de manera convincent un clima irrespirable d’encobriment, repressió i abusos a l’empara d’una societat benestant i oportunista.

Aconsegueix mantenir en suspens el lector amb una trama que té una mica de ‘thriller’, sí, però falta insinuació i un certa morositat que hauria proporcionat complexitat a un text que aconsegueix escenes en les quals la superfície ho és tot. Allò que Virginia Woolf va anomenar «certa aparença de profunditat al bony de les figures» s’entreveu per moments, però no en el nivell d’esplendor al qual Roncagliolo va arribar amb el seu premiat ‘Abril rojo’.