Lluminosa gala sota les estrelles a Peralada

A les cigonyes del parc del Castell de Peralada els va sortir competència divendres a la nit: una jove russa de potes llargues, fortes i flexibles va demostrar que no és necessari tenir ales per poder volar. Maria Khoreva, solista del Ballet Mariinkski, era un dels principals reclams de la gala Ballet Under The Stars, ja que era la guanyadora del I Premi Carmen Mateu Young Artist. El públic va poder comprovar en directe les extraordinàries aptituds físiques que llueix en els múltiples vídeos que penja a les xarxes socials. Fins i tot les cigonyes semblaven aplaudir alegrades aquesta rara avis, un exemple del treball impol·lut de l’exigent –i gairebé esportiva– escola russa que cristal·litza en una ballarina de capseta de música: «Sembla una nina», va comentar algú entre el públic. Khoreva va interpretar tres peces, entre les quals la variació hongaresa de caràcter del ballet Raymonda. Com a ballarina, destaca pel treball de tors, braços i mans, que semblen igual d’etèries que la més suau de les plomes. Quan va rebre el guardó de mans d’Isabel Suqué Mateu, presidenta de la Fundació Castell de Peralada, va agrair als organitzadors «no oblidar aquest bonic art, la dansa, sobretot en els temps difícils de pandèmia que estem vivint».

Més mediterrània i no menys inspirada, la catalana Ada González, solista de l’Òpera Nacional de Bucarest, va ser un doble cigne blanc eteri i amb especial sensibilitat musical al ‘pas de deux’ d’‘El llac dels cignes’ i ‘La mort del cigne’. Més segura i decidida que en la seva actuació del Liceu del 2016, González va demostrar que no perd el temps i que està creixent artísticament com a ballarina en la seva carrera internacional. 

La part contemporània

Lucía Lacarra, com una merla menuda i resistent, va oferir un contrapunt a la tendresa i joventut dels seus col·legues, amb una sàvia interpretació rica en expressivitat i amb una projecció –sobretot en la lírica ‘After de rain’– que inundava l’escenari, sense oblidar els seus ‘cambrés’ infinits i els seus ‘développés’ meditats.

Notícies relacionades

El dia que Bowie es va convertir per fi en una estrella del rock

Bad Bunny conquista el món

De la part contemporània de la gala, dirigida per Mónica Hamill i Iratxe Ansa, va sobresortir ‘Seda’, amb la mateixa Ansa i Igor Bacovitx que van traslladar al moviment –equilibris improbables i contraforces extremes– la veu punyent de María Berasarte, que va cantar en directe ‘Tú, mi delirio’. Però la peça que va obtenir més èxit va ser ‘Camelia’, creada en memòria de l’ànima del Festival Castell de Peralada, Carmen Mateu, i que va donar una picada al públic amb l’energia aguilenca de Dores André i Jorge García Pérez.