Crítica de ‘Sang tèrbola’: ’thriller’ intel·ligent de ritme serè

Malgrat que Cormoran Strike no passa el seu millor moment familiar a causa del càncer terminal de la seva tieta Joan, i que Robin Ellacott ha d’enfrontar-se al seu divorci amb Matthew, l’agència de detectius de la qual són socis no podria anar millor. A causa de la seva popularitat, una dona aborda Strike en ple carrer per plantejar-li investigar un cas que està estancat des de fa 40 anys: la desaparició de la seva mare. Margot Bamborough va sortir de la consulta on treballava una nit de 1974 per trobar-se amb la seva millor amiga en un pub, i mai més se’n va saber res més, d’ella. El policia al càrrec del cas es va obsessionar que el culpable era un conegut assassí en sèrie de l’època, i la seva línia d’investigació massa aferrada a l’esotèric va aconseguir que no s’arribessin a aclarir els detalls del cas ni a descobrir el cos de Margot.

Al llarg de més de mil pàgines, Robert Galbraith (pseudònim que amaga la firma de J. K. Rowling) desplega tot el seu talent en ‘Sang tèrbola’. El seu èxit rau en una capacitat envejable a l’hora de gestionar el temps narratiu dins de la construcció de la trama. Malgrat la introducció d’elements de tensió disseminats pel text, defuig els cops d’efecte i dels girs de guió constants. Així, la intriga es desenvolupa d’una manera contínua, intercalant aspectes de la vida dels protagonistes i del seu dia a dia en l’agència, aconseguint que l’interès del lector no decaigui amb el pas dels capítols. Una combinació perfecta que no decebrà els seguidors de la sèrie, tot i que potser no sigui la millor de les seves entregues.

Notícies relacionades

Jonás Trueba: «No s’ha parat prou atenció als joves»

El rodatge en el qual Alec Baldwin va matar una dona havia rebut queixes per falta de seguretat