5 pel·lícules per acomiadar Pilar Bardem

Malgrat que el 1963 Pilar ja havia començat a fer teatre, ‘El mundo sigue’, de Fernando Fernán Gómez, va ser la primera pel·lícula –de les moltes que n’arribarien després– en què la matriarca dels Bardem feia aparició. Als seus vint-i-pocs anys, Bardem aconseguia un petit rol en un repartiment que comptava amb actrius com ara Gemma Cuervo i Lina Canalejas i, sense saber-ho, es convertiria en qui va afegir malastrugança al film al nomenar Juan Antonio de Zunzunegui, escriptor de la novel·la en què es va inspirar la pel·lícula. Al sentir aquest nom, Fernán Gómez va ser taxatiu: «Mai estrenarem. Aquest que has anomenat és malastruc». I així va ser, la censura franquista va fer que la pel·lícula no pogués emetre’s fins a dos anys després del seu rodatge en una única sala de cine de Bilbao. De fet, ‘El mundo sigue’ no es va reposar a la televisió fins a 50 anys després, el 2015.

Malgrat que Bardem encarna un petit paper de repartiment –el d’una jove model obligada a prostituir-se–, aquesta pel·lícula marca l’inici d’una exitosa trajectòria de l’actriu.

Si bé aquesta no era la primera vegada que Pilar treballava amb el seu fill, Javier Bardem, amb qui ja havia coincidit anteriorment en pel·lícules com ara ‘Las edades de Lulú’, sí que va ser la primera que coincidia amb la seva futura nora: Penélope Cruz, que li ha dedicat unes emotives paraules després de la seva mort. Tot això, sota l’acurada direcció de Pedro Almodóvar, que s’ha convertit en un dels pilars del cine espanyol precisament al costat de la família Bardem-Cruz.

I, tot i que aquesta no sigui considerada com una de les millors pel·lícules del director –malgrat la seva nominació als BAFTA–, la interpretació que va fer la matriarca dels Bardem li va aconseguir lloances de la crítica i es va alçar amb el premi a millor interpretació de repartiment de cine entregat per la Unió d’Actors, una categoria en la qual competia amb Blanca Portillo i Penélope Cruz, nominada també pel seu rol a ‘Carne Trémula’.

«Per a mi, Pilar Bardem sempre serà la Doña Julia», ha escrit l’escriptor Juan de Val per acomiadar l’actriu. I és que va ser en la pell de Doña Julia, una dona de caràcter forta i decidida –com les que li agradava tant interpretar–, quan Bardem va aconseguir guanyar el seu primer i únic Goya. Ho va fer en la categoria de millor actriu de repartiment i, coincidint amb De Val, la Doña Julia va transcendir com un dels millors papers de la seva vida.

Al costat de Victoria Abril en el punt més àlgid de la seva carrera, amb qui a més crea un gran tàndem cinematogràfic que es converteix en el principal atractiu del film, i sota les direccions d’un guionista acabat de convertir en director, Agustín Díaz Yánez, Pilar va aconseguir brillar amb la seva interpretació en aquesta pel·lícula que se centra en la tornada del personatge d’Abril a Madrid després de presenciar un assassinat en mans de la màfia mexicana. Sens dubte, un dels grans punts forts de la seva carrera.

En un dels seus últims papers com a protagonista, Bardem es va posar a la pell de María Zambrano, escriptora, poeta i filòsofa de la Segona República, quan torna a Espanya a recollir el seu premi Cervantes després de més d’una dècada a l’exili i fugint de la repressió franquista que Espanya patia a mitjans del segle passat. Tot i que el rol protagonista és el de la periodista que, captivada per la personalitat de Zambrano, decideix gravar un documental sobre la vida de la poetessa, Bardem destaca com la veritable protagonista d’aquesta pel·lícula amb una interpretació que va fer que aconseguís la seva segona nominació al Goya –a millor actriu protagonista– i que va acabar perdent davant Adriana Ozores pel seu paper a ‘Héctor’.

En general, l’actuació de Bardem a la pell de Zambrano li va atorgar el premi Espiga de Plata a la millor actriu i diverses nominacions per la Unió d’Actors i el Cercle d’Escriptors Cinematogràfics.

I malgrat no ser una pel·lícula, sinó un curtmetratge en mans del seu nebot Miguel Bardem, ‘La madre’ es converteix en l’epítom del talent multigeneracional que els Bardem han demostrat al llarg de les dècades. I és que aquest curt, que va actuar com a obra debut del nebot de Pilar, també situa en un rol protagònic Javier Bardem, el seu fill. D’aquesta manera, mare i fill traslladen aquesta relació a la gran pantalla en un thriller dramàtic en què un fill es planteja assassinar la seva cruel i dèspota mare.

Per si encara quedaven dubtes sobre el talent que corre per l’arbre genealògic dels Bardem, la música del curt, premiat a millor curtmetratge en la IX edició dels Goya, està en mans de Juan Bardem, germà del director i, per tant, nebot de Pilar. ‘La madre’ és, sens dubte, una mostra de la bona relació que la saga dels Bardem té amb l’art. I és que sembla que aquest cognom i el món cinematogràfic s’han convertit en inseparables.