Ciència-ficció.

Larry Niven, l’escriptor que va obrir pas a Branson, Musk i Bezos

El veterà de la ciència-ficció, present al festival Celsius, va codirigir un comitè que va recomanar a Reagan obrir l’espai a les empreses

Larry Niven, l’escriptor que va obrir pas a Branson, Musk i Bezos

Miki López

2
Es llegeix en minuts
Ernest Alós
Ernest Alós

Coordinador d'Opinió y Participació

Especialista en Escric, quan puc, sobre literatura fantàstica i de ciència ficció, ornitologia, llengua, fotografia o Barcelona

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Hi va haver un temps, tot i que un cop d’ull a la comunitat del fandom actual no ho indiqui, en què la ciència-ficció va ser territori d’homes blancs anglos, que escrivien en el marc mental de la guerra freda, l’optimisme tecnològic, un horitzó de creixement infinit i ecos de la conquesta de l’Oest. L’últim exponent d’aquell temps és Larry Niven, que als seus 83 anys ha participat al festival Celsius de Avilès. De fet es considera continuador d’una generació anterior, la dels Henlein, Anderson i Vance a diferència dels seus contemporanis que van triar crear la «nova onada» de la ciència-ficció («que en alguns casos era una excusa per tenir un mal estil», apunta).

Niven, doncs, tot i que no tan conservador com l’autor de ciència-ficció militar Jerry Pournelle, amb qui va escriure una dotzena d’obres a mitges –d’aquest en deien que estava molt a la dreta de Gengis Khan, tot i que Niven no es va quedar curt amb les seves propostes per reduir el cost dels hospitals-, va codirigir amb aquest un equip d’escriptors de ciència-ficció i experts aeroespacials, el Citizens Advisory Council on National Space Policy, per assessorar el president Ronald Reagan. I en les seves recomanacions va ser on va anticipar –més que a les seves novel·les– a la realitat.

Notícies relacionades

«¿Decebut pel progrés dels viatges espacials?», li va preguntar el també escriptor Ian McDonald en una de les dues taules rodones en què ha participat Niven. Doncs només a mitges. «No tenim una ciutat a la lluna però sí bilionaris fent viatges espacials per convertir-se en celebritats a la televisió», va respondre. I això no és necessàriament dolent, opina. A l’informe que van enviar a Reagan –»i al qual el Congrés va tardar nou anys a fer cas», lamenta– es defensava la creació de l’escut espacial, la Guerra de les Galàxies de Reagan. «Consideràvem que ni els sistemes de guia ni els ordinadors dels míssils nuclears eren prou fiables», explica. Però també afirmaven «que s’havia de permetre a les empreses participar en l’espai; i aquí les tenim competint i col·laborant amb la Nasa, així que no estic decebut amb el que està passant», conclou. Tot i que sense ciutat a la Lluna i tot i que encara quedi lluny el seu convenciment que l’home colonitzarà l’espai, malgrat que l’univers li sigui «hostil» per naturalesa. «Tot i que sigui una cosa diferent del que avui entenem per home, perquè la capacitat d’evolucionar és el que li permetrà sobreviure; per exemple amb algun tipus de relació amb les màquines». No poder viatjar a la velocitat de la llum és un inconvenient, però també un avantatge: no sembla fàcil que tinguem visites inesperades.

Però oblidem Reagan, Branson, Bezos, Musk i la privatització de l’espai, i el fet que Nielsen, matemàtic, sigui un dels exponents de la ciència-ficció amb més base científica. Nilsen és novel·lista. Ha creat les sèries de novel·les de l’Univers Conegut, i del Mundo Anillo. «He pogut somiar amb els ulls desperts durant 55 anys mentre altra gent anava i venia a l’oficina», conclou.

Temes:

Llibres