Febre olímpica en la cultura

¿Com es filmen uns Jocs Olímpics?

  • Les pel·lícules oficials sobre cada un dels Jocs Olímpics conformen un gènere en si mateix. Cap supera ‘Olimpiada’, la impactant filmació dels Jocs berlinesos de 1936 a càrrec de Leni Riefenstahl. 

¿Com es filmen uns Jocs Olímpics?

LOTHAR RÜBELT

2
Es llegeix en minuts
Quim Casas

A qualsevol escola de cine amb una assignatura dedicada al documental, la pel·lícula de Leni Riefenstahl ‘Olimpiada’ (1938), crònica dels Jocs Olímpics de Berlín de 1936, és de visió obligatòria. El film respon a una ideologia concreta, la del Tercer Reich, i emfatitza l’heroisme atlètic, però el talent escampat en la seva filmació de l’esforç humà en les diferents competicions, la bellesa d’aquest mateix gest al córrer o saltar –amb l’ús del teleobjectiu i la imatge alentida en el salt d’alçada o el llançament de javelina, o els enquadraments inversemblants per capturar els salts de trampolí a la piscina–, han marcat tota una forma de visualitzar l’esport.

Al documental olímpic hi ha primer ‘Olimpiada’. I després, totes les altres. Hi ha plans de Hitler i els ministres del Reich, i del públic enardit amb les gestes dels seus atletes, però també n’hi ha de Jesse Owens, el gran triomfador d’uns Jocs que, si no van ser els millors de la història, sí que van donar la millor de les pel·lícules. Riefenstahl apareix en el pròleg com la ballarina despullada d’imatge velada.

Munic, 1972.

Quant a qualitat, li seguiria, tot i que no de prop, ‘Visions of eight’ (1973), acabada d’editar a tot luxe per Criterion. Vuit realitzadors de diversos països, entre ells Milos Forman, Arthur Penn, Claude Lelouch, Mai Zetterling, Kon Ichikawa i John Schlesinger, van registrar de manera molt estilitzada les diferents proves dels Jocs de Munic-1972, més recordada per l’atemptat palestí que per les medalles collides.

Forman es va encarregar, per exemple, de la prova del decatló i Penn va filmar els salts de perxa. En el fragment de Schlesinger es parla una mica de la massacre, i hi ha espai també per a la derrota: Lelouch, el director d’‘Un hombre y una mujer’, captura les reaccions dels que perden en la competició. La banda sonora és de Henry Mancini, que combina amb precisió el seu so més còctel ‘lounge’ amb l’esforç dramàtic.

Saura i Barcelona-92

Filmar cadascun dels Jocs Olímpics s’ha convertit en una tradició cinematogràfica. La pel·lícula oficial dels de Barcelona-1992, Marató, va portar la firma àgil de Carlos Saura, que va capturar els esports com començava a filmar els ‘palos’ del flamenc. També està molt bé ‘Les olimpíades de Tòquio’ (1965): la realització del film sobre Tòquio-1964 va ser confiada a Kon Ichikawa, prestigiat per ‘L’arpa birmana’ (1956), i repetidor a ‘Visions of eight’, que li va donar un toc intimista.

Notícies relacionades

Olimpiada de México (1969) va tenir com a director un nedador professional, Alberto Isaac, i un considerable esforç de producció per filmar en gran Mèxic-1968. Dos importants cineastes mexicans, Paul Leduc i Felipe Cazals, hi van participar com ajudants de direcció.

Però el cine sempre torna als Jocs de Munic. Un bon documentalista com Kevin MacDonald va reconstruir de nou l’atac terrorista ‘Un día de septiembre’ (1999), i va aconseguir entrevistar l’únic supervivent del comando palestí que va perpetrar l’assalt, Jamal al-Gashey.