Mor Jordi Cussà, l’autor que va reflectir el brutal impacte de l’heroïna en els 80 i 90

Jordi Cussà (Berga, 1961) va estar en primera línia de la plaga de l’heroïna dels 80 i els 90 i va donar a la seva experiència un poderós vol literari a ‘Cavalls salvatges’ (Columna, 2000), novel·la que ell mateix va traduir l’any passat al castellà. ‘Caballos salvatges’ (Sajalin) no és una autobiografia malgrat la càrrega emocional que destil·len les seves pàgines, però sí una novel·la en la qual apareixen històries reals, històries de molts joves «que es van deixar la pell en l’heroïna», com deia l’autor, mort avui.

Les referències de Cussà no eren tant les lectures contractuals sinó còmics com Astèrix i Mortadel·lo i Filemó. Les seves influències cal buscar-les en lletres de Dylan, Cohen o els Beatles. L’autor va plasmar l’ambient ‘underground’ de l’època a ‘Formentera lady’, que d’alguna manera és la continuació de ‘Cavalls salvatges’.

Notícies relacionades

De la tornada de ‘Miércoles’ a ‘Alien: ‘Planeta Tierra’: les 10 sèries que convé no perdre’s aquest estiu

Bad Gyal mana el dia inaugural del Share Festival

En una entrevista amb EL PERIÓDICO, Cussà explicava com l’heroïna és la prioritat de l’addicte des que es desperta. «Explicar un dia de la vida d’un jonqui és fàcil. El difícil és explicar l’evolució d’un jonqui al llarg d’anys». Les tres etapes vitals comencen amb la diversió. «La segona per a mi va començar de veritat quan vaig decidir desenganxar-me perquè em vaig enamorar d’una noia que no fumava ni porros. Mentre que jo era un caos, sempre sense un duro i acanant. Vaig anar a una psicòloga i li vaig exposar el cas. Em va dir: ‘¿Quant calcules que tardaràs a deixar-ho?’ Doncs si fa dos anys, diguem un any. ‘Estaré contenta si ho aconsegueixes en quatre o cinc anys’, em va respondre. I així va ser. En aquesta segona fase hi ha moments de rebel·lió contra el món, de prendre per cul, en el meu cas accentuats perquè em van dir que era portador del VIH, que llavors significava que te’n podies anar a la porta del cementiri i que deixaves de formar part de la societat».

La tercera fase, per fi, li va arribar després de fugir de l’heroïna i recuperar la llibertat. Va ser l’etapa més bonica. Els que no van arribar-hi, com ell, van morir.