Adeu a una artista

Cinc cançons inoblidables de Raffaella Carrà

La diva italiana deixa un llegat de cançons que van marcar una època

Cinc cançons inoblidables de Raffaella Carrà
1
Es llegeix en minuts
Beatriz Martínez
Beatriz Martínez

Periodista

Ubicada/t a Madrid

ver +

Aquest dilluns la cantant, ballarina i actriu italiana Raffaella Carrà, tota una icona de la música i la televisió tant al seu país com a Espanya, moria als 78 anys. Però deixa un llegat de cançons inoblidables que van marcar una època. Vet aquí cinc d’aquestes cançons:

‘Rumore’

Va ser llançada el 1974 i es va convertir en un dels seus èxits més emblemàtics. Amb base d’italodisco, Raffaella Carrà parlava de la por de la soledat després d’una ruptura amorosa. Teclats, baix, cors, guitarra, percussió i el raig de veu característic de la cantant italiana, en un tema que convida a assajar coreografies, una cosa que va quedar demostrat a la pel·lícula grega ‘Xenia. Cuestión de actitud’. 

‘Qué dolor’

Malgrat els seus ritmes encomanadissos i dels seus balls sicalíptics, la Carrà sempre incloïa moltes dosis d’ironia en les lletres de les seves cançons, així com un fort component feminista. En aquest tema parlava sobre la infidelitat, però amb tanta gràcia que resulta impossible no posar-se a ballar. 

‘A far l’amore comincia tu’

O més coneguda com ‘En el amor todo es empezar’ i amb una d’aquestes tornades que formen part de l’imaginari col·lectiu: ‘Explota, Explota, Me Explo, Explota, Explota, mi corazón’. És un d’aquests temes que es reinventen gairebé a cada minut pel que fa a la seva melodia. S’ha anat perpetuant en el temps a través de diferents versions, l’última, present en la banda sonora de ‘La gran bellesa’. 

‘Hay que venir al sur’

La seva cançó més picardiosa i que a més conté bones dosis de saviesa popular: «Por si acaso se acaba el mundo, todo el tiempo he de aprovechar / corazón de vagabundo, voy buscando mi libertad», «sin amantes, esta vida es infernal». Una invitació a disfrutar del moment... i també del sexe. 

‘Tuca Tuca’

Segurament molta gent es va lesionar l’esquena intentant imitar Raffaella en la seva coreografia impossible. També grapejava el seu company de ball (un d’ells va ser l’actor i director Alberto Sordi). Va ser prohibida pel Vaticà per considerar-la indecorosa, però finalment tothom es va aprendre la coreografia sexi.  

Notícies relacionades
Temes:

Música