CRÍTICA DE TEATRE
‘Tempest Project’: el teatre segons Peter Brook
El llegendari director anglès presenta al Festival Grec el seu nou muntatge dirigit als 96 anys juntament amb Marie-Hélène Estienne.
Apareix a l’escenari del Lliure i automàticament el públic s’aixeca per dedicar-li una ovació entusiasmada. Es tracta de l’esdeveniment de la presència del mestre Brook, que als 96 anys regala als presents una petita conferència introductòria de la seva tornada a ‘La tempesta’ de Shakespeare. El seu pausat fil de veu juga amb el misteri de paraules escollides en francès –’résonance’, ‘touché’–, però també amb el seu revers, el silenci, una arma poderosa en mans dels bons directors. El lúcid pròleg deixa en l’ambient un perfum de màgia que convoca els bons esperits de l’escena, una invitació per deixar-nos atrapar pel conjur que amaga l’obra.
Així és ‘La tempesta’, peça que es considera el testament literari del bard anglès i que, llegida en aquest punt de la seva carrera per Brook i la seva estreta col·laboradora Marie-Hélène Estienne, adquireix l’aura d’un conte de fantasia. Pròsper, destronat Duc de Milà, naufraga en una illa amb la seva filla i els seus llibres. Dedicat a l’estudi de la bruixeria, en el seu retir ordirà contactes amb esperits com Ariel que l’ajuden a preparar la venjança. És una obra sobre el perdó i la pietat, amb intricats soliloquis i trames paral·leles. Una peça dura i abrupta, com va reconèixer als seus apunts el mateix Brook, que alguns consideren un treball menor i d’altres un interrogant. Un repte, en qualsevol cas, perquè obliga a afinar la imaginació de directors i públic fins a arribar a aquest monòleg final en què el mag i l’escriptor sembla que fusionin les seves veus a tall de comiat.
Qui busqui ara la vibració magnètica de muntatges llegendaris, com el ‘Mahabharata’, se n’emportarà una decepció. ‘Tempest Project’ és el resultat d’un taller d’investigació transformat després en espectacle, circumstància que es fa evident en un repartiment molt desigual i en la falta de ritme global de la proposta. Però l’esdeveniment segueix present en les formes, en el repàs autoconscient de les fites d’aquest estil inconfusible que s’obstina a buscar els orígens del ritual del teatre, una expressivitat buidada d’afectació que aposta per la claredat i busca la veritat del text. Escenografia mínima perquè tota la nostra atenció reposi sobre els enigmes que Shakespeare va amagar en les paraules. La lliçó del teatre brookià continua resistint els envits d’un teatre actual més preocupat per la tecnologia i les formes barroques.
- Rosa Peral: "És un baló d’oxigen per avalar la meva innocència"
- Lluita contra el frau Hisenda avisa: fins a 2.500 euros de multa per pagar aquestes quantitats amb diners en efectiu
- El millor lloc per veure la Copa Amèrica de vela
- Pedraz sospesa agafar el jutjat del cas Tsunami
- El Govern salvarà 2.000 milions dels pressupostos amb el PSC i els Comuns
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Trucs Ficar els peus en vinagre: l’increïble resultat que cada dia copia més gent
- La paret més alta d'Alberto Ginés: com el primer or olímpic d'escalada busca un lloc a París 2024
- Al metatars Què és el neuroma de Morton, la malaltia que pateix Letizia: símptomes i causes
- La consagració de Lunin