’Un diàleg imaginari’: una conversa literària fecunda i reveladora

Tres senyors formen un triangle a la portada d’aquest volum singular, ‘Un diàleg imaginari’ : Flaubert, assegut en una butaca amb reposapeus, espia de reull al seu company de l’esquerra, Stendhal, que, copa en mà, projecta rialler els ulls a l’infinit, mentre que, en primer pla, obliquament, Proust els contempla pensatiu. Entre aquests gegants de les lletres franceses s’estableix un diàleg que modela amb erudició Lluís Maria Todó, autor, per exemple, d’‘El mal francès’ (2006), ‘L’últim mono’ (2015) i ‘Gramàtica dels noms propis’ (2017) i traductor al català de Molière, Flaubert i Maupassant, entre d’altres.

Notícies relacionades

‘Una batalla tras otra’ fa una passa més cap a l’Oscar

Casa Fiero, el millor restaurant obert a BCN el 2025 segons els lectors

Seguint el seu admirat Marcel Proust, Todó presenta el llibre com el resultat d’una observació que ha realitzat al llarg de la seva trajectòria vital, en el seu cas de 40 anys com a professor universitari, novel·lista i traductor. A través de les seves reflexions, Todó aborda temes com la fascinació per ser escriptor, l’impuls creatiu o la relació entre escriptura i vida, que a cada una d’aquestes plomes s’articula de manera diferent: Stendhal va anar a «la caça de la felicitat»; Flaubert, va renunciar a viure per escriure i Proust va prendre les seves vivències com a material per enriquir la seva obra.

Aquest diàleg, fecund i revelador, és en realitat a quatre bandes, ja que Todó agafa la paraula per parlar del seu temps sense obviar qüestions polèmiques com les disputes entre el català ‘heavy’ i el ‘light’ dels anys 90 entre filòlegs i que es van repetint periòdicament. El pòsit que deixa el llibre, no obstant, és una invitació a la literatura i a deixar-nos il·luminar per la saviesa dels mestres.