Crònica d’entrevista

Rocío Carrasco i el principi d’«una vida sense por»

  • «Sol·licitarem que es reobri el cas. Estic esperançada que la justícia m’acompanyi», va afirmar en la seva segona entrevista a Telecinco la filla de Rocío Jurado, més «serena, alliberada i esperançada» després del sever exercici de catarsi emocional de la docusèrie

  • 016: Telèfon contra la violència de gènere (gratuït i no deixa rastre a la factura)

Rocío Carrasco i el principi d’«una vida sense por»

El Periódico

4
Es llegeix en minuts
Julián García
Julián García

Periodista

ver +

Fa 75 dies, el 21 de març del 2021, Rocío Carrasco deixava l’audiència de Telecinco en estat de xoc al revelar que havia intentat suïcidar-se després d’haver patit, segons el seu testimoni, abusos psicològics i físics durant 25 anys en mans de la seva exparella, Antonio David Flores. Era l’impactant episodi zero de la docusèrie ‘Rocío, contar la verdad para seguir viva’, el primer dels 13 en què la filla de Rocío Jurado i Pedro Carrasco ha anat desgranant, amb dolorós detallisme, l’infern dels maltractaments; una colossal detonació amb una ona expansiva que ha reobert el debat social de la violència masclista a Espanya en un moment especialment greu, ja que només el maig d’aquest any s’ha registrat l’assassinat de set dones. Aquest dimecres, just una setmana després de l’emissió de l’últim episodi, Rocío Carrasco va tornar als estudis de Telecinco per fer balanç de la docusèrie en una llarga entrevista en directe conduïda per Carlota Corredera. Una Rocío més serena, segurament alleujada després del seu sever exercici de catarsi emocional, i, sobretot, «esperançada que la justícia em pugui acompanyar».

Perquè al final s’ha tractat d’això: que la docusèrie sigui una eina útil per a la reobertura del cas de presumpte assetjament i maltractament psicològic als quals l’exguàrdia civil hauria sotmès durant anys Rocío Carrasco, i que el novembre de 2018 l’Audiència Provincial de Madrid va arxivar al no apreciar indicis de delicte ni quedar acreditada l’existència de lesions. «Sol·licitarem que es reobri el cas, amb tots els testimonis que han sortit ara [a la sèrie] i d’altres que no vaig explicar en el seu moment perquè pensava que no valien. Vull que se’m doni l’oportunitat que se’m senti en sala judicial», va afirmar, taxativa, la filla de ‘la Más Grande’, en una nit d’alt voltatge emocional, en què que van tornar a aflorar els esfereïdors fantasmes del passat (els maltractaments, la no relació, segurament irreversible, amb els seus fills Rocío i David, els desacords amb la seva família materna), però també certs il·lusionants brots verds: «Em sento en pau amb mi mateixa, en gran manera, alliberada, em sento escoltada i creguda per la gent. És el principi d’una nova vida sense por», va assegurar amb certa brillantor als ulls.

Que tremolin els Mohedano

I per aquesta nova vida passa el que va ser, sens dubte, el gran cop d’efecte de la vetllada: l’anunci, i que tremolin els Mohedano, grans antagonistes de Rocío en aquest atroç i mesquí drama, d’una nova sèrie a Telecinco, prevista per a la tardor, en què la ‘celebrity’ i expresentadora abordarà sense embuts tots els problemes que ha tingut amb la seva família materna (Amador i Gloria Mohedano, Rosa Benito i José Antonio Rodríguez), així com amb José Ortega Cano i els seus germans Gloria Camila i José Fernando. Per un moment, va flotar una incòmoda sensació, com si el dramàtic relat de violència masclista de ‘Rocío, conta la veritat para seguir viva’ derivés en un oportunista ‘exploit’ sobre misèries familiars amb l’inequívoc segell frívol de Mediaset, però l’ombra es va esvair amb la intervenció, providencial, de la periodista i doctora en Comunicació Ana Bernal-Triviño: «La violència mediàtica d’Antonio David cap a Rocío no hauria sigut possible sense la violència mediàtica dels Mohedano». Punt final.

Moments eurovisius

Notícies relacionades

L’esperada entrevista a Rocío Carrasco, segona en directe després de la que va oferir als mateixos estudis el 21 d’abril, va ocupar llargues hores de la programació de Telecinco, ja que es va iniciar a les 22.00 hores i va acabar superades les 2.30 hores. Més de quatre hores i mitja d’entrevista, que va mantenir l’irrenunciable sentit del xou de la cadena de Mediaset, tot i que segurament més mesurat que en anteriors ocasions. Rocío va arribar als estudis de Fuencarral en un Ford Mondeo gris fosc mentre en un terrat Gjon’s Tears, representant suís a Eurovisió, interpretava en directe el superhimne ‘Tout l’univers’. La cosa no es va quedar aquí, ja que Rocío, vestida amb un vestit jaqueta estampat amb petits cors negres i una brusa fúcsia, elegant, amb el pas segur, va entrar a l’estudi mentre sonava una voluntariosa, però sense empenta, versió de ‘Como una ola’, a càrrec de Blas Cantó. La insòlita nit eurovisiva es va completar amb l’entrada en directe, a través de Zoom, de Barbara Pravi, representant francesa amb la gran ‘Voilà’, un altre dels himnes que han acabat sent banda sonora indivisible de la docusèrie.

Més enllà de l’insuperable cop d’efecte de l’anunci de la nova docusèrie sobre els Mohedano, el moment de més impacte emocional de l’entrevista no va provenir de Rocío, sinó de la Marieta, una amiga seva de l’escola que va connectar amb el programa a través de Zoom per relatar la seva devastadora situació personal a causa dels maltractaments. «Sé que no tornarem a ser les mateixes, però, per sobre de tot, Rocío, moltíssimes gràcies. Has obert l’armari més dolorós: el de la vergonya i la culpa», va relatar la Marieta des d’un punt inconcret «del bosc», allunyada de tot, en un testimoni que trencava el cor. Hi va haver temps també per a la intervenció, a través d’un vídeo gravat, de polítiques com Irene Montero o Irene Lastra, o personatges públics com Lara Dibildos, Carme Chaparro, Lucía Etxebarria o Itziar Castro, agraint la seva valentia i destacant l’ajuda que el seu testimoni suposava per a tantes dones maltractades.