Jaime Martín i Seth triomfen als premis del Còmic Barcelona

Sent un prometedor autor, al Saló del Còmic de Barcelona del 1990 Jaime Martín (1966) emergia amb ‘Sangre de barrio’ com a Autor Revelació. Fa quatre anys, el 2017, tornava a pujar al podi del festival amb ‘Jamás tendré 20 años’,la història dels seus avis, que es van escapar de la mort durant la Guerra Civil i van patir el franquisme amb l’estigma del bàndol perdedor, guanyant el Premi a Millor Obra Espanyola. Ara, al mateix escenari, tot i que virtual, ha tornat per recollir el guardó de l’ara Cómic Barcelona gràcies a l’autobiogràfic ‘Siempre tendré 20 años’ (Norma), obra amb què durant el confinat 2020 tancava el seu tríptic familiar narrant el seu propi recorregut personal i social des de l’extraradi barceloní dels 70 i 80 on va créixer. Ha sigut a l’acte que ha inaugurat la programació d’aquesta 39a cita amb la historieta, exclusivament ‘online’ fins aquest diumenge a causa de la pandèmia, i que ha volgut homenatjar amb el Gran Premi a tota una trajectòria una d’aquelles figures que sovint queden en segon pla però que no per això són menys important, la d’un divulgador del còmic: Antonio Martín, que als seus 81 anys és, com ha recordat Antoni Guiral, president del jurat, és «un dels historiadors, divulgadors i tècnics editorials més importants del país, amb 50 anys a la professió. Tot un activista de la historieta».

Els Premis, als quals excepcionalment optaven obres publicades el 2019 i 2020, ja que l’any passat no es van entregar a causa de la suspensió del saló per la pandèmia, han reconegut també ‘Ventiladores Clyde’, de Seth (Salamandra Graphic) com a Millor obra estrangera, Aroha Travé com a Autora Emergent i ‘Us’, de Sara Soler, com a Millor Fanzín.

Després de la intervenció de Jaime Martín, qui ha recordat que havien transcorregut ja 31 anys des que va guanyar aquell premi a l’Autor Revelació, s’ha anunciat el Gran Premi a l’altre Martín, Antonio, «bocabadat, una mica desbordat, afalagat i sorprès» davant aquest reconeixement com un dels pioners en la investigació i divulgació de la historieta. «Als anys 60, 70 i 80 vaig intentar fer una defensa de la professió de dibuixant davant la cultura oficial que deia que això eren coses de nens, còmics de nens. Però no, el còmic és un mitjà de comunicació que té tal capacitat per expressar coses que no es pot menysprear en absolut –ha defensat Martín al directe. Ha sigut una de les meves lluites personals: la dignificació del mitjà i dels autors. 

Amb una vida dedicada al còmic, Antonio Martín (Sevilla, 1939) és autor de nombrosos llibres, entre ells, ‘Historia del comic español: 1875-1939’ (1978), i de moltíssims articles sobre el mitjà a revistes com ‘Cuto’, ‘La Estafeta Literaria’, ‘Índice’, ‘Gaceta de la Prensa Española’, ‘Revista de educación’, ‘Triunfo’, ‘Cavall Fort’ i, en especial, a ‘Bang!’. També va ser editor, entre el 1983 i el 2000 d’Edicions Forum i Planeta DeAgostini.

Protagonitzada per dos germans, Abraham i Simon, amb un negoci familiar en fallida, ‘Ventiladores Clyde’, probablement el títol més ambiciós del canadenc Seth, tot un referent del còmic independent, que visitava Barcelona just fa dos anys per presentar-la, ha sigut considerada com a Millor Obra Estrangera. Es mesurava amb altres títols indiscutibles com ‘La soledad del dibujante’, d’Adrian Tomine, ‘Un tributo a la tierra’, de Joe Sacco, ‘Sabrina’, de Nick Drnaso, i ‘Matadero cinco’, adaptació de Kurt Vonnegut per Albert Monteys i Ryan North.

Còmic infantil

L’extremeny Fermín Solís (Madroñera, 1972), creador de ‘Buñuel en el Laberinto de las Tortugas’ o l’acabada de publicar ‘Medea’, que el 2004 va ser l’Autor revelació del saló, ha aconseguit ara amb una de les seves obres per a joves lectors, el cinquè llibre de la sèrie ‘Astro-Ratón y Bombillita’ (Bang), el guardó a Millor Còmic Infantil i Juvenil.

Prova de la qualitat i solidesa que estan demostrant les noves autores de còmic, normalitzant a poc a poc la seva presència en un món que fa no tants anys era majoritàriament masculí, són les cinc nominades a l’edició d’aquest any al premi a Autor/a Revelació. Finalment, la guanyadora ha sigut Aroha Travé (Terrassa, 1985), dibuixant de ‘Carne de cañón’ (La Cúpula), que ja el 2019 era distingida per l’Associació de Crítics i Divulgadors de Còmic com a Emergent.

La visibilitat trans

Sara Soler (Barbastre, 1992), que optava a dues nominacions, com a Autor/a Revelació i al Millor Fanzín, ha sigut en aquesta segona categoria per la qual se li ha atorgat el premi: el 2019, Soler es va autopublicar ‘Us’, un fanzín on explicava el procés de transició de gènere de la seva parella, visibilitzant la realitat trans a través de la seva pròpia història d’amor. Astiberri acaba d’editar-lo ampliat i reconvertit en novel·la gràfica.

Tribut als desapareguts

Notícies relacionades

Pony Bravo desafia el clixé de l’Andalusia «exòtica»

Un altre enfocament de la maternitat

A l’acte virtual d’entrega en directe, que ha patit alguns problemes tècnics, s’ha rendit també a homenatge als autors morts en aquests dos anys, entre ells, Jordi Longarón, Josep Maria Blanco, Juan Giménez, Juan Padrón, Pepita Pardell, Purita Campos, Mordillo, Armonía Rodríguez, Conchita Zendrera, Esegé, Fer, Joan Anton Sánchez, LluísJuste de Nin, Picanyol, Quino, Ricard Corben, Rosa Segura i Tom Roca.  

El jurat dels premis del 39è Comic Barcelona, format per Antonio Altarriba, Ana Galvañ, Cristina Hombrados, Albert Mestres, Ulises Ponce, Álvaro Pons, Marika Vila i Antoni Guiral, ha escollit els guanyadors entre els nominats sorgits de les votacions realitzades per professionals del sector.