Alan McGee, la revolució del so

Creation Records. Sense aquest segell discogràfic creat per Alan McGee el 1983, el rock britànic i alternatiu dels 80 i 90 hauria sigut una altra cosa. Van publicar discos de Primal Scream, My Bloody Valentine, Slowdive, The Jesus and Mary Chain, Teenage Fanclub, The House of Love i The Weather Prophets, entre d’altres.

Molts sons nous, tots a l’avantguarda del pop del moment sis o set anys abans que cristal·litzés una altra revolució, la del ‘britpop’ representat per Blur, Suede, Pulp i Divine Comedy. De fet, una altra de les bandes-estendard del ‘britpop’, Oasis, va publicar els seus quatre primers discos a Creation.

McGee va tenir el bon ull d’entreveure l’èxit en propostes molt innovadores. Per exemple, Primal Scream, l’obra mestra dels quals, ‘Screamadelica’ (1991), és una de les millors produccions de Creation: McGee va apadrinar aquesta devastadora obra, que va barrejar rock, house, dance, dub i psicodèlia, després de passar una temporada a Manchester delectant-se en els clubs d’acid house.

Primal Scream van estar a Creation fins a l’any 2000. El seu líder, Bobby Gillespie, havia sigut bateria de The Jesus and Mary Chain, un altre grup que li deu molt a McGee. Ell va ser qui va veure el potencial que tenien les seves suaus melodies pop embrutades per distorsions i interferències elèctriques, es va convertir en el seu representant, els va aconseguir un bon contracte amb una discogràfica important i va acabar editant-los un disc anys més tard.

Una altra fita de Creation van ser My Bloody Valentine i les seves muralles de so, efectes, pedals i lírica de guitarres. McGee definia el líder d’aquesta banda, Kevin Shields, com un pioner sònic, tot i que no entenia que necessités dues setmanes per mesclar una sola cançó.

Notícies relacionades

Cookie Mueller i la literatura del costat salvatge escrita per dones

Antonio Muñoz Molina, escriptor: "La lectura és un acte de sobirania no mediatitzat per cap tecnologia"

En la nòmina d’aquest escocès nascut el 1960 hi ha hagut també fins (Felt) i irònics (The Jazz Butcher) estilistes pop. McGee també va sucumbir a l’encant trash d’una banda nord-americana, The Cramps, a qui va publicar ‘Flame job’ (1994), un altre ritual de rock pantanós de sèrie B a càrrec de Poison Ivy i Lux Interior.

McGee va passar la seva adolescència al Glasgow gèlid i ombrívol dels 70. El glam rock, primer, i el punk, després, li van salvar la vida. Ha sigut un devot de l’alquimista Aleister Crowley. Va tocar (malament) el baix en una incipient banda, va treballar de revisor del ferrocarril, va patir agorafòbia i va començar Creation gràcies al pla de subsidi empresarial aprovat per Margaret Thatcher, mitjançant el qual cadascun dels tres socis de la companyia cobrava 40 lliures a la setmana. D’allà a omplir estadis amb Oasis. «No tinc talent», deia, «però soc resolutiu, faig que les coses passin».