‘(Lapse)’. Una finestra a la vida de dos germans confinats

Fa anys que David Suñol, fotògraf, retrata la vida quotidiana dels seus fills, Mila (8 anys) i Marc (4). Estampes del dia a dia que aquest pare professional de la imatge recull, selecciona acuradament i comparteix de manera habitual a les seves xarxes com @memoriaselectiva. Ara aquestes imatges, en concret les preses durant el confinament dels petits, han fet un salt a la sala d’exposicions i poden veure’s a la mostra ‘(Lapse)’ a la Nau Bostik de Barcelona fins al 22 de maig. El comissari és Alfonso de Castro.

Es tracta d’un total de 49 fotos, impreses i també projectades, realitzades entre el 13 de març i el 27 d’abril del 2020, moment de confinament total, abans de l’inici de la desescalada. A les fotos els nens juguen, fan deures, dediquen carícies al gos de la família, llegeixen o, simplement, veuen passar el dia. Com feien la majoria de nens a casa seva en aquell moment. «He intentat traslladar a l’edició coses interessants: la relació de dos germans passant 24 hores junts durant tants dies, com s’organitzaven per tenir també espais per a ells sols, els seus estats d’ànim en diferents moments», comenta David Suñol.

«Com a molts pares, em consta, em va sorprendre com de bé es van portar els nens i com de bé van portar la situació», explica l’autor. «Podia haver sigut una crisi total però no ho va ser», afegeix.

«Mai vaig fer les fotos pensant que estava treballant el confinament com a projecte. Va ser a posteriori quan em vaig adonar que tenia moltíssimes imatges d’aquell període (unes 3.000) i que, amb una bona edició, podien formar un relat del confinament bastant sòlid», afegeix el fotògraf, creador resident de la Nau Bostik, on ara exposa el material. 

David Suñol explica que amb aquestes i altres fotos dels seus petits intenta «fer una cosa impossible: atrapar moments de la infància i que quedin per sempre». «Tinc molt mala memòria, des de sempre, i estic superobsessionat a capturar records. De fet jo, de la meva infància, gairebé no recordo res», relata. D’aquí el seu esforç per deixar constància de la infància dels seus fills i, de passada, reviure la seva.

Notícies relacionades

Kentridge i Goerne toquen el cel amb ‘Wozzeck’ al Liceu

Graeme Macrae Burnet: «M’agrada que als meus llibres no hi hagi una versió definitiva del que és veritat o mentida»

Els nens, protagonistes habituals de les fotos del seu pare, han acollit l’exposició amb alegria: «quan van veure les imatges els va fer il·lusió. La Mila, la meva filla, no s’ho podia creure», rememora.