Crítica de recital poètic

Kae Tempest, desesperada per la tendresa a L’Aliança

L’artista britànica va sacsejar el festival Barcelona Poesia amb una devastadora ‘performance’ a partir dels textos transformadors del seu últim disc, ‘The book of traps and lessons’

Quan van començar a treballar junts, el productor Rick Rubin li va demanar que no rapegés seguint la música i que atengués al ritme de les paraules, i d’allà va sortir l’últim disc de Kate (ara Kae, persona «no binària») Tempest, ‘The book of traps and lessons’ (2019), amb la seva veu cavalcant determinada sobre marors de ‘beats’ i atmosferes envoltants. Portant aquella idea de Rubin a l’extrem, aquest divendres a L’Aliança de Poblenou (festival Barcelona Poesia), l’artista britànica, iniciada en el ‘spoken word’, va desposseir les lletres d’aquestes cançons de tota roba musical i les va deixar anar a raig, delectant-se amb cada frasejat sec i mirant-nos als ulls.

Notícies relacionades

Artista amb aura, Tempest, que no trepitjava un escenari des del febrer del 2020, ens va parlar de camins de sortida d’aquests «temps extremadament foscos», apel·lant al seu instint transformador. I si al Sonar o al Primavera Sound l’havíem pogut veure embolicada en sonoritats d’avantguarda, a L’Aliança en va tenir prou amb la seva veu despullada per posar a tremolar el teatre. Cabdells de lletra infatigable amb vista a la redempció a través de l’amor i la comunicació, perquè aquest llibre de ‘trampes i lliçons’ és una esmena total al nostre món i ella es va confessar, amb tota la seva duresa, «desesperada per la tendresa» a ‘Thirsty’.

Les 11 històries, encadenades sense pauses en un riu torrencial, disparant contra el culte als diners, l’ús i abús del planeta o la demagògia, molt en voga, aquests dies, entorn de la paraula ‘llibertat’. Kae Tempest va practicar un recital devastador que de vegades insinuava una entonació musical, deixant anar sentències que queien a plom i concloent que «res d’això ha estat escrit en pedra». La resposta és a les cares de la gent, va comentar, i en una equació imperativa («més empatia, menys cobdícia, més respecte»), missatges fets verb i actitud amb els quals Tempest es va imposar fent de l’agitació mental una forma d’art.

Temes:

Poesia

Inicia sessió 0 Comentaris

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

Netflix narra ‘El caso Asunta’ sense permís dels implicats