El mític Paral·lel dels anys 20 reviu al TNC

El mític Paral·lel dels anys 20 desembarca aquest dijous al TNC amb l’estrena de la nova obra de Lluïsa Cunillé, ‘L’Emperadriu del Paral·lel’. Xavier Albertí es torna a aliar amb l’aclamada autora en el seu comiat com a director del barco insígnia del teatre públic de la Generalitat.

El muntatge és un homenatge a la vida artística de la mítica avinguda barcelonina, al món del teatre i a una societat en plena transformació. Mostra no només les brillantors d’aquest carrer ple d’escenaris teatrals, sinó també les seves misèries. A més, utilitza vestuari de María Araujo de diferents produccions, com a tribut a una de les grans figurinistes del nostre temps, que va morir als 70 anys a causa de la Covid-19. «Era una persona indissociable de la meva carrera, amb qui he fet més de 40 espectacles», va recordar emocionat Albertí, sense poder evitar alguna llàgrima.

38 figurins d’Araujo

En total s’han recuperat 38 figurinsd’Araujo, alguns reconstruïts, tant d’obres estrenades al TNC com en altres teatres. «És un vestuari meravellós», va afegir. Amb aquest es reviu aquella època en què l’avinguda que en els seus dies de glòria va concentrar el més gran nombre de teatres per metre quadrat «era un espai de transgressió, de llibertat, d’autenticitat i de revolució...». Trobar el to just ha sigut el més complicat. «Com passa amb Vall-Inclán o Eduardo de Filippo, aquesta obra de Cunillé necessita un registre tragicòmic que és molt difícil d’elaborar quan no hi ha tradició. He portat els actors a llocs on és molt fàcil caure en el superficial, la màscara i l’astracanada. Mantenir la textura de la veritat escènica, de la profunditat que requereix aquest text, no sempre és fàcil», comenta el director.

Música, coreografia i lluita social –l’acció se situa en la ‘dictablanda’ del general Berenguer– es barregen en aquesta ambiciosa tragicomèdia protagonitzada per un sòlid equip amb 13 actors i cantants que interpreten una quarantena de personatges.

Cupletista i periodista

La mort dela famosa cupletista Palmira Picard (María Hinojosa), inspirada lliurement en la figura de Paulina Montoro, dona peu a una trama que l’espectador segueix a través del periodista Roc Alsina (Pere Arquillué). Quan li encarreguen escriure la necrològica acudeix a la vetlla a la casa de l’artista, situada en un cinquè pis que es pot apreciar gràcies a la impressionant escenografia: una bastida que simula les escales de l’edifici.

L’altre espai que ocupa un lloc clau en aquest retrat social és La Tranquil·litat –un bar ocupat avui per un McDonalds–, que freqüentaven pensadors llibertaris, escriptors bohemis i treballadors del món de l’espectacle. Allà, el periodista revisitarà el seu passat. «Serà com la baixada als inferns d’Orfeu», diu Albertí, on apareixeran els seus fantasmes. La falta de compromís i dubtes d’aquest personatge contrasta amb la visió de Clara Cisteró (Silvia Marsó). Ella representa la consciència ideològica dels barris populars d’aquesta Barcelona on les dones aspiraven a un futur més just i igualitari. «És una obra plena d’aparicions fantasmagòriques», explica Albertí.

Realitat i ficció

Menys Marsó i Arquillué, la resta del repartiment s’encarrega de donar vida a l’ampli ventall de personatges, alguns inventats, d’altres tan històrics com Ferrer i Guàrdia, pedagog creador de l’Escola Moderna (Carme Sansa); l’escriptor i dramaturg Ramón María del Valle-Inclán (Roberto G. Alonso), i el polític Alejandro Lerroux (Oriol Genís). I figures també reals del Paral·lel, com Mercedes Serós (Aina Sánchez), rival de Raquel Meyer, «que l’anomenava ‘Mierdecita Serás’», comenta Albertí; asos de l’humor com el pallasso Ramper (Montse Esteve), el còmic Alady (Alejandro Bordanove) i Teresa Claramunt (Carme Sansa), líder feminista anarcosindicalista coneguda també com ‘la verge vermella barcelonina’.

Tancament de trilogia

Notícies relacionades

Música, fantasia, dansa i burlesque

Gener i Castillo, els més venuts de Sant Jordi (per ara)

«És com un miracle treballar amb una companyia tan gran», assenyala emocionat Arquillué, com gairebé tots els intèrprets. Per a ell, ‘L’Emperadriu del Paral·lel’ tanca una trilogia amb altres obres dirigides per Albertí ambientades en la mateixa època: ’El duo de l’africana’, de Cunillé, (2007) i ‘Vida privada’, adaptació de la novel·la de Sagarra (2010). «Darrere de les obres de Cunillé sempre hi ha una pulsió, ganes no només de recuperar un patrimoni, sinó de qüestionar coses que passen avui dia», destaca l’aclamat actor. A ningú se li escapa que la incertesa de les classes populars d’aquella època no queda tan lluny de la que molts travessen a causa de la crisi actual.

Per Silvia Marsó, que debuta en català al TNC, aquesta peça també és especial: «Jo soc del Paral·lel. Aquesta obra és un viatge a tots els referents dels quals em parlaven a casa. He notat una emoció especial en els assajos per molts motius: l’adeu del Xavier, l’absència de María Araujo, i tot el que simbolitza recuperar la memòria històrica tan profundament emotiva lligada a cuplets i al món de l’espectacle».