‘Vaca mugiendo entre ruinas’: la unitat del proletariat asturià

Aquest quadro va ser «un encàrrec que representava la situació d’Astúries en aquell moment. Avui continua tenint un gran poder icònic», explica Bande a EL PERIÓDICO. «Piñole va substituir el toro, emblema espanyol, per una vaca, un element més propi». La pel·lícula explica una sèrie d’esdeveniments que la història ha robat al poble asturià. El cine de Bande, amb llargs i curts que han documentat els dies de la Guerra Civil, el maquis o la revolta obrera i camperola asturiana del 1934, té un valor doble: restitueix allò que va ser silenciat i alerta sobre el que torna a estar passant amb la puixança de l’extrema dreta.

A ‘Vaca mugiendo entre ruinas’, Bande i la seva productora i coguionista, Vera Robert, han bussejat en l’arxiu de 9.000 negatius de Constantino Suárez, fotògraf que va capturar els moments fonamentals d’aquells dies. Mitjançant fotos, documents textuals i pintures, sobre els quals Nacho Vegas, llarg temps col·laborador de Bande, llegeix amb veu neutra alguns dels manifestos, cartes i telegrames de Belarmino Tomás –i altres documents importants de l’època–, la pel·lícula reconstrueix el paisatge abans de la derrota.

«La unitat de totes les forces progressistes asturianes als anys 30 va ser un gran exemple. El 1934, totes les forces polítiques obreres van entendre que, si no anaven juntes, seria impossible vèncer», ens explica Bande. Un exemple que avui s’hauria de tenir en compte: el PSOE crida a la unitat de l’esquerra per impedir el triomf de l’extrema dreta. «Hi va haver llavors un procés d’unió entre el Partit Comunista i el Partit Socialista per convertir-se en partit únic del proletariat. Astúries va ser un exemple de classe treballadora unida i organitzada. Van demostrar que, amb aquesta unitat, la classe obrera era hegemònica al territori, tot i que hi va haver moltes tensions».

Sèries fotogràfiques

Bande filma paisatges, fotos i quadros, i deixa temps perquè l’espectador observi. «Era necessari donar-li aquest espai, que les imatges respiressin tenint en compte la densitat textual que té. El repte era construir un dispositiu cinematogràfic amb materials preexistents, i posar-los en relació amb els textos». A causa de l’escassetat de paper, moltes d’aquestes fotos no es van arribar a publicar. Bande les torna a la vida que van merèixer tenir.

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

És impactant la successió de fotos –Bande parla de sèries fotogràfiques, les que estableixen un relat seqüencial– dels membres del consell sobirà del Govern asturià, d’una gran força expressiva. I molt emocionant la successió de fotos de milicians anònims mentre s’escolta ‘La internacional’. Al seu anterior treball, ‘Cantares de una revolución’ (2018), Bande i Vegas van parlar de la revolta del 1934 i les cançons tradicionals de l’època. Aquí la música apareix poc, i bé, com a metàfora de la història. Bande no té cap por del silenci. El que expressen les fotos, pacientment escollides, és més que suficient.

El film acaba amb la lectura de l’últim informe del consell asturià sobre un pla del Gijón actual. «És el centre de la ciutat, tothom passa per allà. Vaig voler tornar el significat polític a aquest espai, a aquest edifici d’on sorgeix tota la història», reflexiona el director. «Aquest últim informe em sembla una carta al futur, com si estigués parlant a l’asturià d’avui».