Christina Rosenvinge protagonitza unes memòries de l’Àfrica diferents

‘Karen, el debut en el llargmetratge de ficció de María Pérez Sanz, mostra la quotidianitat de Karen Blixen quan va viure a Kenya dirigint una plantació de cafè, una aventura en què s’havia embarcat amb el patrimoni familiar i que la va deixar a la ruïna. Christina Rosenvinge interpreta l’escriptora danesa que, amb el pseudònim d’Isak Dinesen, firmaria després d’aquesta experiència alguna de les seves obres més notables. El film és un dels plats forts del D’A Film Festival Barcelona en les seves primeres jornades. Pérez i Rosenvinge van presentar ahir la pel·lícula en el certamen.

 La primera pregunta sembla evident. Sobre l’aventura africana de Blixen existeix ‘Memorias de África’, realitzada el 1985 per Sydney Pollack i protagonitzada per Meryl Streep i Robert Redford. Una proposta totalment diferent a la desenvolupada a ‘Karen’, però com que la pel·lícula de Pollack és tan icònica, pot haver exercit una certa influència. «Inevitablement és així, però quan el nostre guió s’acostava massa a ‘Memorias de África’, ratllàvem aquestes línies», explica la directora. «No neix de l’admiració o rebuig de ‘Memorias de África, sinó més aviat de fer alguna cosa amb el paisatge extremeny on hem rodat el film», puntualitza Pérez Sanz.

El paisatge com a motor

 Va ser després, quan el paisatge havia suggerit una experiència cinematogràfica, quan va aparèixer el personatge de Blixen. «Vam començar a indagar-hi i, de fet, no som tan lluny de la pel·lícula de Pollack, que també la va retratar en la soledat africana, poques festes, pocs safaris, només ella a la seva granja», apunta la directora.

 Pérez Sanz sempre va tenir al cap Ronsenvinge. Volia que fes la música del film i després li va proposar interpretar-lo. Però la primera reacció va ser negar-se. «Vaig voler dir-li que no. Em trobava en un moment dolç, amb un disc d’èxit i un llibre. ¿Quina necessitat tenia d’embarcar-me en una experiència d’aquestes característiques?», ens explica Rosenvinge. «Però després vaig pensar que el projecte era tan estimulant i tan suïcida que valia la pena arriscar-s’hi».

Rosenvinge havia intervingut en tres pel·lícules anteriorment, en comeses molt breus o secundàries a ‘Dragon rapide’, ‘Todo es mentira’ i ‘La pistola de mi hermano’. A ‘Karen’ assumeix el seu primer paper protagonista absolut. Jim Jarmusch sempre ha dit que tot músic és un actor en potència. Rosenvinge ho corrobora: «De fet, la preparació que feia cada dia abans de rodar és la mateixa que faig abans de sortir a cantar en un concert, una sèrie d’exercicis de músculs i concentració, d’uns 25 minuts. Amb ‘Karen m’he tret una espina, perquè el cine sempre m’ha agradat molt».

Vincle amb Albert Serra

 El projecte de ‘Karen’, rodada en un paratge extremeny i una casa propietat del productor, i centrat en la relació de Blixen amb el seu criat somali, Farah Aden (Alito Rodgers), es remunta al 2015, després que Pérez Sanz realitzés un curt al mateix lloc sobre la relació entre un massai i un explorador britànic. Té certa relació conceptual amb ‘Honor de cavalleria, d’Albert Serra, que tracta, a partir d’un similar minimalisme quotidià, la relació entre el el Quixot i Sancho Panza. «També he tingut en compte Camille Claudel 1915, el film de Bruno Dumont, en el sentit que tractem només un moment molt concret en la vida de Blixen. És com si el temps estigués suspès», afirma Pérez Sanz.

Notícies relacionades

Les estrenes en plataformes de desembre: Michelle Pfeiffer, Kate Winslet i Santiago Segura tornen per Nadal

Els ‘textos explícits’ i l’encant del dolentot

 La directora assumeix les similituds, però remarca també les diferències: la seva pel·lícula té una posada en escena diferent, està rodada en 16 mm i amb una textura molt especial en la fotografia del també realitzador Ion de Sosa. «Si Ion va fer ‘Blade runner’ a Benidorm –comenta Pérez Sanz en relació amb ‘Sueñan los androides’, de De Sosa– jo puc fer la història de Blixen a Extremadura».

Normalitzar la rellevància

 Un aspecte important de ‘Karen’ és la naturalitat amb què flueixen els diàlegs i reflexions de la protagonista. Pérez Sanz tenia molt clara la pel·lícula, però abans de començar la filmació, Rosenvinge va aportar coses al guió. L’actriu i cantant comenta que «vaig llegir de nou les seves novel·les, vaig investigar com s’ha escenificat l’obra de Blixen al món postcolonial. Vam improvisar algunes seqüències durant el rodatge, però no els diàlegs. Per dir de manera natural coses rellevants que apareixen al film, em va ajudar molt llegir les cartes que va escriure a la seva família», afegeix.n