’Solo una vez’: violència masclista sense estereotips

Guillermo Ríos debuta en el llargmetratge amb ‘Solo una vez’, film presentat avui al BCN Film Fest. Adapta l’obra de teatre homònima de Marta Buchaca, estrenada al TNC a finals del 2018. El seu tema és la violència masclista, però des d’una perspectiva que defuig les convencions i els tòpics.

Ríos, que ha realitzat alguns curts i ha sigut cap de producció de diferents pel·lícules, ha tardat a accedir al format llarg perquè, com ha explicat a EL PERIÓDICO, necessitava trobar una història com aquesta. «L’obra de la Marta me la va passar el productor de la pel·lícula, Eduardo Campoy, i la vaig llegir durant un viatge amb avió als Estats Units. M’interessa tractar temes complexos, però mitjançant un film que entretingui i deixi després espai per a la reflexió en l’espectador».

L’obra compleix totes aquestes expectatives. És un text en paral·lel als efectes del #MeToo i que replica certes interpretacions reduccionistes sobre el tema. Els tres protagonistes principals de l’obra i del film són una editora literària, la seva parella –un escriptor de relatiu èxit– i la psicòloga que treballa al servei d’atenció a dones maltractades. El novel·lista va empènyer la seva companya en plena discussió i li va trencar el braç, però ella resta importància als fets. Al seu torn, la psicòloga és amenaçada pel marit d’una de les víctimes a qui ajuda.

Poder i enfonsament

A diferents parts del relat, «els tres protagonistes se senten empoderats, però també s’enfonsen tots», ens explica Buchaca. «És molt important acabar amb l’estigma de la dona dèbil i d’una determinada classe social que es deixa maltractar. Hi ha dones amb càrrecs importants i de classe alta que també ho han patit».

A Ríos li va convèncer immediatament el potencial de l’obra, els seus personatges molt pròxims i creïbles i els diàlegs, però, sobretot, «volia treballar amb la força dels primers plans, que és una cosa que la representació teatral no permet.» ‘Solo una vez’ es desenvolupa en un escenari gairebé inalterable i està construïda a partir de les converses i la informació proposada amb les mirades i els primers plans.

Per la dramaturga i el cineasta és fonamental el tipus de personatge masculí que han retratat, «ja que s’allunya del prototip del maltractador, és algú atractiu i seductor. Era molt important explicar aquesta complexitat», recalca l’autora, que afegeix que la seva obra va sorgir al preguntar-se que passaria si el seu marit la pegués.

La pel·lícula qüestiona també el funcionament del sistema. Buchaca recorda com a una de les representacions de la seva obra hi va acudir una dona a qui el seu nòvio havia apunyalat a un peu; el màxim que havia obtingut era una ordre d’allunyament.

Notícies relacionades

Jujol brillarà als actes de BCN com a capital de l’arquitectura

‘Sirat’, triada per l’Acadèmia per anar als Oscars

El film introdueix dos personatges que no són a l’obra, la recepcionista i el guàrdia de seguretat del centre d’atenció, però la resta és respectuosa amb l’original. Per Ríos, és summament important «la veracitat del que veiem a la pantalla i no caure en l’estereotip». Durant la feina de preparació amb els intèrprets (Ariadna Gil, Álex García i Silvia Alonso) van descobrir que a ells mateixos o a coneguts els havien passat coses semblants a les relatades al film. El maltractament és ampli i ‘Solo una vez’ ho exposa sense fissures.