Crítica de música

Mahler brilla amb l’OBC

El conjunt català va comptar amb Dorothea Röschmann i Ian Bostridge en el popular cicle de ‘Lieder’ orquestrals

2
Es llegeix en minuts
Pablo Meléndez-Haddad

En tan sols una hora, l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC)‎ dirigida per la jove directora polonesa Marta Gardolinska, va aconseguir conquerir el seu públic d’abonament amb obres de Witold Lutoslawski i Gustav Mahler. D’aquest últim feia temps que no es programava una obra tan ambiciosa –la pandèmia obliga– com el cicle complet de cançons simfòniques ‘Des Knaben Wunderhorn’ (La banya màgica de la joventut o ‘del noi’), una col·lecció de textos de cançons populars alemanyes editada per Armin i Bretano i amb un primer volum dedicat a Goethe. D’una temàtica tan variada com és la mateixa cosmovisió romàntica –es mouen entre la melancolia, la natura, la pietat, l’anhel, l’amor, el comiat, la nit, la mort, l’humor–, Mahler n’agafa un grup –24– i hi posa música, primer amb piano i després construeix amb algunes un gran edifici simfònic com és el cicle ‘La banya màgica’ o aplicant-ne unes altres a algunes de les seves simfonies.

L’OBC ha volgut recuperar aquesta meravella comptant amb la soprano Dorothea Röschmann i el tenor Ian Bostridge, tots dos de fama internacional en aquest repertori. L’orquestra, que va créixer aquesta vegada fins a sobrepassar els 55 efectius, es va mostrar simplement brillant, coneixedora de la passió captivadora del compositor bohemi, i Gardolinska va exposar totes les seves virtuts per fer de cada cançó un món particular. No es pot atribuir a la directora que la veu de Bostridge fos fagocitada de tant en tant per l’orquestra, ja que el tenor no projecta prou harmònics i el seu centre greu no és gens potent. L’honra que ho doni tot a l’escenari (com a ‘Revelge’), la seva gran expressivitat i l’íntima comprensió que demostra a l’interpretar els poemes. 

Dorothea Röschmann va estar meravellosa en totes les seves intervencions al dibuixar a la perfecció els estats d’ànim que va tenir al seu càrrec, tant com la mare del nen mort, com l’amant davant la pèrdua o com una loquaç narradora. Els seus aguts, el seu fraseig, el seu enfocament dramàtic, tot en ella és pura emoció.

Notícies relacionades

Com a aperitiu es va oferir una altra obra molt poc programada per aquesta latituds, com és la ‘Mala suita’ (’Petita Suite’) de Lutoslawski, una obra en la qual el compositor polonès es passeja per melodies populars de la seva terra que Marta Gardolinska va demostrar conèixer fil per randa.