Dansa

La Veronal celebra el món de l’espectacle a ‘Opening night’, el seu debut al TNC

  • Marcos Morau porta a escena les seves obsessions com a creador en el seu particular homenatge al ‘show business’

  • La companyia catalana de ball és la primera a actuar a la Sala Gran i aquest estiu també serà la primera a actuar a la Cour des Papes del Festival d’Avinyó amb ‘Sonoma’

La Veronal celebra el món de l’espectacle a ‘Opening night’, el seu debut al TNC
Es llegeix en minuts

La màgia del teatre, la pressió que genera qualsevol creació, les ovacions i els fracassos, el món dels intèrprets i el dels tècnics, els dubtes i la pressió que comporta qualsevol espectacle són presents a ‘Opening night’, el primer muntatge de La Veronal al TNC. S’estrena aquest dijous a la Sala Gran, la caixa escènica més gran de la ciutat, tot un reconeixement per al camí recorregut per Marcos Morau (Ontinyent, València, 1982), ànima d’aquesta companyia catalana, que va començar treballant com a acomodador al Mercat de les Flors per pagar els seus estudis a l’Institut del Teatre. És la primera vegada que el TNC obre la Sala Gran a una companyia catalana de dansa. La Veronal és un dels grups més coneguts a escala internacional i serà la primera companyia de dansa catalana a actuar a la Cour d’Honneur du Palais des Papes del Festival d’Avinyó aquest estiu amb Sonoma, creació estrenada al passat festival Grec i que en dues setmanes oferirà de nou al Mercat de les Flors.

‘Opening night’, el film de John Cassavetes, serveix com a inspiració d’aquest nou treball on Morau reflecteix les seves obsessions. Hi mostra totes les possibilitats de la creació però també «aquest assassinat constant d’idees que es produeix quan prepares un espectacle, de coses que no utilitzes». Aquesta peça de dansa-teatre creada en col·laboració amb els intèrprets és «un homenatge a aquest món on tot és possible, un espai d’emoció i d’obsessió on la meva vida i el meu treball es confonen». Hi apareixen els èxits i els fracassos del procés creatiu i concedeix un protagonisme especial als tècnics, aquestes persones indispensables que no sol veure el públic i sense les quals no podria aixecar-se el teló.

Com explica al programa de mà: «Les situacions i els seus personatges es troben perduts, en constant recerca del seu lloc i de la seva lògica, atrapats en un llarg passadís que condueix totes les possibilitats a l’infinit. Si viure és passar d’un moment a un altre, d’un lloc a l’altre, l’escenari conté totes les possibilitats per convertir-se en tots els espectacles possibles, en totes les històries possibles i alhora no ser-ne cap...»

Als 38 anys i després d’haver aconseguit nombrosos premis, entre d’altres el Nacional de Dansa, Morau ofereix la seva visió més personal sobre la seva professió. La vanitat i la frustració de l’artista són alguns dels temes que apareixen a ‘Opening night’. «Hi ha diferents motors en aquesta proposta: emocional, intel·lectual, expressiu... Va més enllà de la lògica i has de deixar-te portar», comenta el creador, que ha col·laborat amb importants companyies fora d’Espanya. En aquesta ocasió torna a treballar amb Silvia Delagneau (vestuari) i Mònica Almirall, que en aquesta ocasió també se suma com a intèrpret al grup format per Valentín Goniot, Núria Navarra, Lorena Nogal, Shay Partush i Marina Rodríguez. L’escenografia la firma Max Glaenzel i la música, Juan Cristóbal Saavedra.

Des de les entranyes

Realitat i ficció es barregen a l’obra, on òpera, dansa i teatre físic dialoguen en una caixa escènica plena d’al·legories teatrals. «És bastant abstracte, les coses es reconeixen des de l’entranya», afirma Morau. «No veuràs una Lady Macbeth però sí coses reconeixibles, com una actriu que surt a recollir un premi al principi de l’espectacle», assenyala sense voler avançar-ne gaire més. L’obra té un to irònic i utilitza el francès, amb subtítols. «És un idioma que ajuda a crear textura». En aquesta ocasió el valor de les paraules té més a veure amb com ressonen que amb el seu significat. «El francès és l’idioma de la revolució, de Buñuel i els surrealistes. M’agrada perquè a diferència de l’anglès no va al gra».

La banda sonora fon música clàssica brillant amb textures més fosques. Com en la vida, el món de la creació és ple de contrast. «Passem de la foscor del procés creatiu a la llum de l’espectacle, dels dubtes i la por de l’èxit i satisfacció pel resultat final», resumeix Morau.

Et pot interesar

«Si no treballem, no cobrem»

Per a una companyia com La Veronal, amb més compromisos internacionals que nacionals, estar al TNC és una benedicció. «Vivim temps complexos i durs perquè tot està tancat fora menys a Luxemburg, on vam actuar fa dues setmanes», reconeix Morau. «Aquesta és una companyia d’autor, i si no treballem, no cobrem. Els ballarins no estan en nòmina. La companyia depèn de les ajudes del Govern central i la Generalitat i de les actuacions». Aquests mesos negres en què alguns compromisos s’han postergat a causa de la Covid-19 els ballarins han sobreviscut fent classes o amb altres feines. «Com a director convidat treballo amb altres companyies. He pogut fer alguna cosa a Lió i espero poder anar a treballar amb l’NDT [Nederlands Dans Theater] aquest estiu», explica. A Alemanya els han pagat part de les actuacions suspeses, en altres llocs han recol·locat els seus bolos, però al Teatre Nacional de Brussel·les, per exemple, «no podran fer-ho abans de dos anys». L’estrena al TNC és motiu d’esperança. Actuar a la Sala Gram serà una moment explosiu.

Temes:

Dansa La Veronal