Cara B: de ‘perra’ a ‘boss’

Era impensable fa un any que Rigoberta Bandini protagonitzés el Cara B per molt que el festival aposti per presentar noves propostes. Era un protoprojecte, i encara avui és una cosa incipient, però el seu èxit és desbordant. Al Cara B –un desplegable de la millor de les escenes independents inaugurada dimecres, 25 de març, amb Núria Graham i tancat el diumenge 28 per La Zowi– va fer una petita demostració d’això: un primer concert (de 300 persones) divendres, esgotat en res. Una segona sessió, esgotada en menys. I en una d’aquestes amb fan il·lustre, l’alcaldessa Ada Colau. Allà estava cridant el final desbordant del seu últim i exitosíssim ‘single’, ‘Perra’: «‘Quieroooo ser una peeeeerra’». Abans Rigoberta havia preguntat a la sala, amb resposta gens equidistant: «¿Quantes gosses hi ha en aquesta sala?». Si existeix això d’‘artista del moment’, Rigoberta Bandini compleix els requisits.

No era la primera vegada de Paula Ribó (el seu veritable nom) a Barcelona. Va tenir un bateig en l’aniversari de l’Heliogàbal a l’octubre. Però sí que eren les seves primeres vegades a la seva ciutat sent ja un coet, malgrat tenir només un any de vida, un grapat de cançons, emocionants i ballables, i un altre de versions (com la de ‘Qualsevol nit pot sortir el Sol’, de Jaume Sisa, que va estrenar en els premis Gaudí). «És molt emocionant tocar a Barcelona, per fi», va deixar anar. Amb carrera teatral i altres projectes musicals previs (The Mamzelles), Ribó no cola com a principiant als escenaris. Una hora de concert, acompanyada d’una familiar (en el sentit estricte) banda, sobrada de virtuts.

Va començar amb un tema (‘In Spain we call it soledad’) que va agafar a contrapeu la traça del públic assegut en una cadira. Era l’hora del te però hi havia molta festa continguda. No va anar a més. En alguns moments, entre versions de Marisol i altres, la imatge del públic balancejant els braços amb el cul enganxat a la butaca era la de la nit de festa d’un creuer. «Passem-nos-ho molt bé a la cadira i treballem molt el còccix», avisava. Per al final va deixar la primogènita ‘Too many drugs’, i entremig va estrenar un poema musicat i una cançó que va compondre aïllada per Covid. El floró el va posar ‘Perra’ de nou.

‘Sin modales, dale’

Notícies relacionades

Rigoberta Bandini posa a ballar l'esperit

¿S’esgota la música urbana?

El tancament del festival (pel qual van passar 5.000 espectadors a veure Joe Crepúsculo, Rojuu, Ladilla Rusa...) va ser per a una renovada Zowi. La pandèmia va frustrar la presentació a Barcelona del seu últim àlbum, ‘Élite’, que narra el trànsit de ‘fulana’ a ‘boss’. I en aquest últim estatus segueix, dictant el pas en el trap, resignificant, còmoda en la provocació. Com en la nova ‘Sin modales’, contra els prejudicis cap a artistes com ella. Va sonar, clar, després de l’escalfament del ‘dj’ Mark Luva, que va acabar després que la granadina cridés el primer «¡La Zowi, puta!» de la nit. L’escenari es va tenyir de vermell i aviat es va poder veure que La Zowi segueix però que alguna cosa havia canviat. Nou espectacle, envoltada d’un cos de ballarines a l'estil diva pop, i reclamant constantment a veus un nou títol: «La reina del sud».

Continua descarada, irreverent, afilada en les lletres (va presentar alguns temes inèdits) però ha canviat una mica de fang per una aura més sofisticada. La fascinació per la Zowi arriba a veure’s en còpies entre un públic al qual li va costar contenir-se en el ‘perreo’ u contra u amb la cadira. «Que malament que ens hàgim de portar bé», es va lamentar ella. Al cap de poc, van caure a l’escenari unes calces vermelles. I va rematar: «El sexe és l’únic que ens queda, que ho sapigueu, així que a disfrutar-lo». No hi va haver error en el ‘setlist’: 'No lo ves', 'Filet mignon', 'Putas', 'Smartphone'... Va tancar el Cara B amb l’èxit ‘Sugar mami’, prèvia invitació a l’estesa pràctica del ‘twerk’ amb cadira, tant de bo amb ràpida data de caducitat.