L’Audiència Nacional absol Teddy Bautista de la desviació de fons de la SGAE

L’Audiència Nacional ha absolt l’expresident de la Societat General d’Autors Espanyols (SGAE) Eduardo ‘Teddy’ Bautista i nou acusats més per la presumpta desviació de fons de l’entitat, pels quals la fiscalia va demanar penes que anaven des de 12 anys i mig a dos anys de presó.

La Secció Segona de la Sala Penal de l’Audiència Nacional explica en la sentència notificada aquest dimecres que la mateixa SGAE va retirar primer l’acusació penal i després la civil al no sentir-se perjudicada per aquests fets i que, després de valorar la prova, no ha quedat acreditat que els acusats actuessin al marge dels òrgans socials de l’entitat sinó que complien i executaven els acords adoptats per aquells.

La Fiscalia Anticorrupció imputava als acusats delictes d’apropiació indeguda, administració deslleial, falsedat de document mercantil i associació il·lícita.

El cas Saga va començar l’1 de juliol del 2011 quan la Guàrdia Civil va entrar a la seu madrilenya de la SGAE i Bautista, junt amb qui va ser director de la SDAE (filial digital de la SGAE), José Luis Rodríguez Neri, i set persones més, van ser detingudes en el marc d’aquesta operació, un cas que va ser jutjat entre setembre i el 22 de desembre de l’any passat, quan va quedar vist per a sentència.

Al llarg dels 178 folis de la sentència, de la qual ha sigut ponent el magistrat Fernando Andreu, s’explica que no ha quedat acreditada la tesi de la fiscalia en relació amb els contractes qüestionats de Teseo i Portal Latino i els acords amb SDAE o Microgénesis.

Al contrari, «totes i cada una de les decisions de contractació realitzades entre la SGAE i la SDAE i entre aquesta i Microgénesis van ser conegudes, adoptades i aprovades pels òrgans de direcció de les dues societats, amb previ i ple coneixement de les condicions de contractació, amb l’aprovació pressupostària anual a càrrec dels pressupostos de la SGAE, que era l’última beneficiària dels productes contractats», diu la sentència.

El tribunal considera, a més, que eren «absolutament imprescindibles» per al correcte funcionament de la SGAE a fi de donar compliment a les seves finalitats socials, per a la gestió dels drets d’autor, i la seva retribució als socis, davant l’exponencial creixement que la reproducció de les obres en mitjans digitals estava succeint en aquells anys.

En la seva funció de promoció del repertori dels socis també era «absolutament necessària», continua la resolució, la creació de portals o pàgines web que donessin a conèixer tals obres, sobretot respecte dels autors menys coneguts, així com també era imprescindible la formació en els nous programes del personal que anava a ser usuari, el mateix personal de la SGAE.

I assenyala la sentència que aquests treballs continuen sent utilitzats en l’actualitat i els òrgans directius de la SGAE han constatat que no han causat cap perjudici a la societat.

Respecte al delicte d’apropiació indeguda, la sala considera que els fons de la SGAE es van utilitzar per al pagament dels serveis contractats i que no hi ha proves que l’administrador es fes seus fons o els donés una altra destinació.

Respecte a l’acusació alternativa d’administració deslleial que demanava la fiscalia, també diu que per a això es requereix l’existència de perjudici, perquè si no n’hi ha, no hi ha delicte.

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

Tampoc s’aprecia cap perjudici per a la SGAE, penalment reprotxable, derivat de les operacions contractuals examinades», acaba la sala, que recalca que ni Bautista ni Neri van actuar «al marge dels òrgans socials o extralimitant-se en les seves facultats, o de distracció o utilització del bé administrat per a un final diferent de l’establert o convingut pels òrgans socials».

De la mateixa manera no hi ha cap prova que sostingui l’acusació al delicte d’associació il·lícita, afegeix la sentència, que diu que la fiscalia la va mantenir d’una «forma completament abstracta i més com una fórmula d’estil que amb un contingut material».