C. Tangana i Rosalía: així es forgen les superestrelles globals

La caça del talent

La detecció (‘scouting’) de talent musical es feia abans a petites sales de concerts o via intermediaris de certa confiança. Ara aconsegueix principalment el monitoratge de les plataformes de ‘streaming’, Youtube i Spotify al capdavant. A l’estiu del 2016 els dos directors artístics de Sony van demanar a Barbat que prestés atenció al vídeo d’una cançó que estava sent molt consumit per als estàndards encara ‘underground’ del seu autor, cap altre que C. Tangana. La cançó en qüestió era ‘Antes de morirme’ i hi col·laborava Rosalía, parella llavors de l’artista. Va ser el principi de tot. Sony havia tingut una experiència marciana amb Pxxr Gvang, els campions de la salvatge escena urbana de fa un lustre. «Mentre sortíem de firmar el contracte, pujaven a les xarxes una foto amb el missatge ‘Fuck Sony’», diu Barbat. Final de la història amb Pxxr Gvang. C. Tangana, no obstant, va firmar amb Sony. El mateix Barbat li va preguntar en el seu primer sopar junts per què havia fitxat per una «corporació», símbol del mal en les escenes subterrànies i una estructura que ja no està clar que sigui imprescindible per desenvolupar una carrera musical. El músic li va respondre: «Sou una drecera per arribar on vull arribar». Això és, Sony li oferia ja un equip i un potencial econòmic que pel camí independent hauria tardat molts anys a aconseguir.

El déu ‘single’

Després d’‘El mal quere’ (2018) i a l’espera d’un nou àlbum aquest any, Rosalía ha potenciat molt el seu perfil a cop de ‘single’. De la mateixa manera, ‘El madrileño’ ha arribat precedit de mitja dotzena de ‘singles’ des de la tardor passada. No és només qüestió de crear expectació i de satisfer un públic cada vegada més ansiós de novetats, el signe dels temps. El motiu principal del nou encimbellament del ‘single’ com a format hegemònic és el que Barbat anomena «la dictadura de l’algoritme». «Fa temps que hem detectat que els algoritmes de les plataformes premien els artistes que tenen una cadència de llançaments alta», afegeix. No obstant, tant ‘El mal querer' com ‘El madrileño’ són àlbums molt cuidats i d’autor. Només perquè Rosalía i C. Tangana «els tenien molt pensats a tots els fronts». Però no hauria canviat gran cosa sense ells.

No sense vídeo

Mentre que l’elapé és poc més que una qüestió de prestigi, en bona mesura orientat als ‘puretes’, que mai han sigut el puntal de la indústria musical, el videoclip ha ascendit a una jerarquia nuclear. Els nens i els nanos, explica Barbat, no volen saber res de «la música invisible». La generació de C. Tangana i Rosalía, a més, té una gran cultura audiovisual i és molt conscient del poder de la imatge. La Pili, la germana de Rosalía que s’ocupa dels assumptes visuals, va deixar petrificats als executius de Sony en la seva primera reunió amb ells. Tenia al cap quin vídeo requeria cada cançó i fins i tot els noms de les productores, els guionistes i els directors. El «nostre ‘video commissioner’ al·lucinava». Ara ja tenen dos ‘video commissioners’ o encarregats de buscar la millor solució visual per a les cançons. El pressupost per a la promoció d’‘El madrileño’ ascendeix a «diversos centenars de milers d’euros», sobretot per a videoclips. A causa del pes de la imatge cada vegada més cançons tenen la seva translació audiovisual i en l’horitzó ja es perfila la idea de l’àlbum visual, en el qual cada número tingui el seu videoclip.

Col·laborar per conquistar

Notícies relacionades

Crítica d’‘El Madrileño’, de C. Tangana: un viatge amb llegenda

El #MeToo dels nens

Les col·laboracions solien ser un truc per reflotar artistes veterans, quan no en decadència. Ja no. A ‘El madrileño’ n’hi ha de tres tipus: les que apel·len a la memòria popular espanyola i en menor mesura llatina, les que basteixen un pont amb generacions més grans i, aquestes són les que ens interessen, les d’Ed Maverick, Omar Apollo i Carin León i Adriel Favela, quatre artistes mexicans o d’origen mexicà. No és casualitat. Triomfar a Mèxic és la manera de «fer-se gran a la regió llatinoamericana i d’entrar als Estats Units», indica Barbat. Així mateix, afegeix el president de Sony, el regional mexicà (resumint: categoria contenidor per a les músiques mexicanes de soca-rel) està agafant gran impuls. Rosalía, per la seva banda, va fer una rastellera de col·laboracions amb ídols de la música urbana llatina abans de rubricar el seu èxit als Estats Units amb ‘Lo vas a olvidar’ junament amb Billie Eilish.

L’objectiu final

Els Estats Units tenen uns 330 milions d’habitants, dels quals entorn del 20% són d’origen hispanoamericà. Això són més de 65 milions de persones (sobre deu milions més que fa una dècada), de les quals entorn del 65% són mexicanes. «El primer mercat del món i on millor es paga l’‘streaming’», en paraules de Barbat, mai havia sigut tan ‘assequible’ per als artistes en espanyol. Amb C. Tangana i Rosalía, va ser un objectiu de Sony des del principi. Va sortir bé amb Rosalía a causa del «factor distintiu» de la seva música d’arrel espanyola, a més de les esmentades col·laboracions amb la plana major del reggaeton. No va sortir tan bé amb C. Tangana, que al cap i a la fi «era un espanyol que feia el que fan els llatins». No hi va haver accés a col·laboracions estel·lars i l’èxit va ser «molt relatiu». Amb ‘El madrileño’ és una altra història. «Aquí hi ha una clara reivindicació de la música popular espanyola i només amb això ja ha aconseguit deu vegades més atenció de les plataformes i els mitjans de comunicació nord-americans», revela Barbat. El que no revela, perquè no estan confirmades, són pròximes incursions nord-americanes de C. Tangana que el fa ser molt optimista.