‘The assistant’: el diable vestit de productor

No fa falta que vegem el rostre del personatge, sempre d’esquena o entrevist de lluny. No fa falta tampoc que es pronunciï el nom de Harvey Weinstein ni el de la companyia Miramax. ‘The assistant és un film sobre aquest sinistre productor cinematogràfic, home de moda als anys 90 i el primer que va caure rotundament i estrepitosament gràcies al moviment ‘MeToo’.

 Més enllà de les moltes virtuts que té la pel·lícula de Kitty Green, elogi de la contenció i la contundència, ‘The assistant és interessant perquè demostra que tan culpable és algú com Weinstein a l’utilitzar el seu poder com l’ampli sistema que el secunda i protegeix, en aquest cas el teixit submís d’executius, ajudants i representants de recursos humans. Tots saben el que ocorre amb les joves aspirants a actriu o a assistenta que cita en una suite d’hotel. Tots i totes ho accepten com un mal menor. Un abús de poder perpetrat per un i consentit per desenes. 

Notícies relacionades

De «no vull ser pare» a «superpare de l’any»: Bertín Osborne i la paternitat com a negoci

Françoise Sagan torna amb ‘Bon dia, tristesa’

 ‘The assistant és una pel·lícula neutra i sintètica, amb absència total de música (no la necessita) i un to sempre controlat, com ho és la interpretació de Julia Garner. Encarna una jove llicenciada que ha aconseguit el lloc d’assistenta –en realitat secretària que serveix per ordenar, encarregar el menjar, obrir el correu i fer fotocòpies– del poderós productor. 

En els 87 minuts que dura el film, ben aprofitats –podem dir que no li falta ni li sobra cap pla–, la protagonista pren consciència del que és i el que fa el seu cap, però és tan sols una peça minúscula en aquest particular regnat del terror.n