‘Permiso para retirarme’: La vida exagerada de Bryce Echenique

La confusió de ficció veritable, biografia falsa i memòries inventades és el que ha permès a Alfredo Bryce Echenique (Lima, Perú, 1939) dur a terme «la vida exagerada» d’un íntim escriptor tragicòmic ancorat en una oralitat plena d’uns diàlegs hilarants tenyits d’humor i ironia còmplices.

Amb aquest Permiso para retirarme tanca una trilogia antimemorialística després de Permiso para vivir i Permiso para sentir. El treball amb la literatura no procedeix tant de la seva relació amb la veritat dels fets que es narren com del valor que se li atribueixi a la invenció. En aquell primer llibre ho deixava escrit d’aquesta manera: les «úniques autobiografies que existeixen són les que un s’inventa». En aquesta tercera entrega les coses no han canviat, perquè la invenció d’aquella vida exagerada continua sent la pedra de toc d’unes experiències personals que van de Lima a París, de París a Barcelona, de Barcelona a Nimes, de Nimes a Madrid i de Madrid a Texas, per acabar definitivament a la seva estimada Lima.

Bryce Echenique, que jura amor etern a Malraux, Stendhal i Casanova, engeganteix i dramatitza espontàniament amors i desamors, creua llocs i temps d’una vida afectiva i sexual increïble, recorda nostàlgicament amistats, estudis, viatges d’anada i tornada, i sopars infinits, amb la intenció de continuar construint un teatre còmic sobre si mateix. Mentrestant el lector no dona crèdit, no pot ser que li passin aquestes calamitats, és impossible que Tere Llenza es dutxi obsessivament o que Cecilia ‘la dolentíssima’, ‘la perversa’, converteixi la seva estada a Austin en un infern. En qualsevol cas, una invitació a la vida viscuda i a llegir el món com una obra de ficció.

Notícies relacionades

La meva vida com un gos (que veu fantasmes)

Impactant crema de naus