‘Viaje a Grecia’: el sabor del reescalfat

Les imitacions de Michael Caine eren el millor acudit de ‘The trip’ però van perdre la seva eficàcia al ser reciclades en les seqüeles ‘Viatge a Itàlia’ i ‘The trip to Spain’. La quarta entrega de la saga afortunadament no hi recorre, però tot i així ofereix més o menys el mateix que les seves predecessores: a la pell de caricatures de si mateixos, Steve Coogan i Rob Brydon tornen a transitar idíl·lics paisatges i restaurants magnífics, i mentrestant imiten altres celebritats –en aquesta ocasió destaquen les de Dustin Hoffman i Werner Herzog– i intercanvien pulles; i de nou, així mateix, Michael Winterbottom puntua la narració amb plans d’agitades cuines governades per xefs que preparen plats genials. Que tots tres es mostrin autoconscients d’estar repetint-se no alleuja la sensació de redundància, però almenys la química entre els actors funciona millor aquí que al seu passeig per la península Ibèrica.

Un altre ingredient estructural de la saga són les al·lusions a la masculinitat, la fama i la vellesa, però aquí per primera vegada aquests assumptes no són utilitzats només per a la broma. ‘Viaje a Grecia’, per tant, genera menys humor que les pel·lícules prèvies i, a canvi, més gravetat i melancolia. I també, de manera involuntària, ateses les nostres circumstàncies ens recorda com d’important és disfrutar de les vacances, els amics i el bon menjar com mereixen, perquè mai se sap quan deixaran d’estar a la nostra disposició.