Mor Larry Flynt, el magnat de la pornografia

Va fundar la revista ‘Hustler’, amb què va iniciar un imperi en la indústria sexual

La seva vida va estar marcada per escàndols, judicis i fins i tot un intent d’assassinat

Mor Larry Flynt, el magnat de la pornografia
2
Es llegeix en minuts
Mauricio Bernal
Mauricio Bernal

Periodista

ver +

El magnat de la pornografia Larry Flynt, anomenat ‘el rei del porno dels Estats Units’ i editor de la revista ‘Hustler’, va morir aquest dimecres a casa seva, a Los Angeles, als 78 anys, segons ha confirmat la seva família. El portal de celebritats ‘TMZ’, que va donar primer la notícia, afirma que Flynt va morir d’insuficiència cardíaca. 

Flynt, un ardent defensor de la llibertat d’expressió i figura mediàtica controvertida, es va fer molt popular després de fundar el 1974 la revista pornogràfica ‘Hustler’, amb la qual va iniciar un imperi en la indústria sexual, en què va viure tota mena de demandes, judicis, empresonaments i un intent d’assassinat el 1978. La seva vida va quedar documentada a la pel·lícula ‘L’escàndol de Larry Flynt’ (1996), protagonitzada per Woody Harrelson en el paper del conegut empresari, amb què va guanyar una nominació l’Oscar.

D’origen humil, Flynt (Kentucky, 1942), va obrir el seu primer club de ‘striptease’ el 1964. Va ser el primer d’una sèrie de locals que va inaugurar per tots els Estats Units i que van reforçar la seva marca en la indústria del sexe. El 1974 va començar a publicar ‘Hustler’, que aviat va arribar a una circulació de 2 milions d’exemplars. La revista va saltar a la fama després de publicar el 1975 unes imatges de Jacqueline Kennedy Onassis banyant-se despullada a Grècia, unes fotos obtingudes per un paparazzi i que la competència havia rebutjat.

Del sexe explícit al sadisme

Més tard, a diferència d’altres publicacions, com ’Playboy’ i ‘Penthouse’, Flynt va apostar per una altra manera de mostrar les relacions sexuals, més crua i explícita, amb l’objectiu que s’assemblessin més a la realitat de la classe obrera. «Em vaig adonar que si ens tornàvem més explícits podríem obtenir una gran part d’aquest mercat. Vaig sentir que el sexe cru era el que volien els homes. I tenia raó», va explicar en una entrevista recollida pel diari ‘The Washington Post’.

Però aquest objectiu va donar pas a una sèrie d’imatges sàdiques i pertorbadores que incloïen violacions en grup, mutilacions i fins i tot l’esborronadora fotografia d’una dona en una picadora de carn que va despertar una polèmica internacional. Flynt va defensar que aquell muntatge era una crítica implícita a la indústria del porno, però les seves explicacions i la seva agitada defensa de la primera esmena de la Constitució dels EUA (llibertat d’expressió) no el van salvar de denúncies i judicis per obscenitat. Fins i tot va ser condemnat a presó per desacatament.

En cadira de rodes després d’un tiroteig

Notícies relacionades

El 1978, a la sortida d’un judici, l’empresari va ser cosit a trets per un assassí en sèrie, cosa que el va deixar en cadira de rodes per a la resta de la vida.

En les dècades posteriors es va iniciar en la producció i distribució de pel·lícules porno, va obrir casinos i va coquetejar amb la política al presentar-se com a aspirant a governador de Califòrnia el 2003. Durant la seva vida va recolzar i va criticar demòcrates i republicans. Els seus últims anys va ser molt dur amb Donald Trump.