Fenomen global
Lluís Quílez (‘Bajocero’): «Una pel·lícula és un èxit si et permet després fer-ne una altra»
El director del llargmetratge policial, número u mundial a Netflix, explica com ha viscut l’èxit del film i en comparteix algunes de les claus

Lluís Quílez tenia esperances que ‘Bajocero’ tingués una bona acollida al nostre país. Al cap i a la fi, estava encapçalada per un repartiment potent, amb noms reconeixibles com el de Javier Gutiérrez o Karra Elejalde. Però el que no es podia imaginar és que la pel·lícula se situés com a número u a Netflix en diferents parts del món que no coneixen precisament l’‘star-system’ espanyol. «És el que té aquesta plataforma, es llança la pel·lícula i mai saps el que passarà. I com és a tants països, és una mica impredictible», explica Lluís Quílez a EL PERIÓDICO.
El director segueix entusiasmat tots els missatges que li arriben de diferents continents comentant la pel·lícula, també els mems amb frases dels protagonistes i les reaccions al seu final. «Sabia que seria polèmic, i hi ha hagut crítiques respecte a això, però crec que és interessant obrir aquest tipus de debats entorn de temes ambigus».
Fa quatre anys que Pedro Uriol, productor a Morena Films, treballa en el projecte de ‘Bajocero’ i reconeix que ha sigut dur anar esquivant les complicacions a l’hora d’estrenar la pel·lícula enmig de la pandèmia. Les dates inicials en cines es van anar posposant, fins que Netflix els va oferir l’oportunitat que es pogués veure directament a la plataforma. «Ha sigut una producció complexa, amb un pressupost mitjà-alt per a un director novell i amb ambicions tècniques i artístiques, amb un rodatge nocturn i fred i molt treball de postproducció», comenta. «Teníem l’esperança posada en la tardor, però no ho vam veure clar, i quan Netflix ens va oferir una estrena global, ens va semblar el més oportú».
Notícies relacionadesLluís Quílez pensa que una de les claus de l’èxit té a veure amb l’atmosfera i la dosificació de la informació d’una trama que va constantment canviant de perspectiva. «Primer creus que estàs veient una pel·lícula carcerària sobre un trasllat de presos, després una d’un assalt a un furgó blindat, per convertir-se al final en una història de venjança. Sabia que podia funcionar, però tampoc fins a quin punt».
Pedro Uriol pensa que aquest tipus de fenòmens a escala internacional són importants per a la indústria nacional i generen una marca ‘made in Spain’. «De vegades s’analitzen les pel·lícules només des del punt de vista artístic i no des de l’industrial. En aquests temps que ens ha tocat viure que des del nostre país sorgeixin sèries com ‘La casa de papel’ o ‘Élite’ és bo per a tothom. Que des dels Estats Units o el Brasil es vegi una pel·lícula de la qual no saben pràcticament res com ‘Bajocero’ és important, perquè llavors significa que se sosté per si mateixa i transcendeix les expectatives». En qualsevol cas, Quílez intenta ser prudent, «una pel·lícula és un èxit si et permet després fer-ne una altra».
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- LA CHAMPIONS LEAGUE Flick: "No m’agrada que el meu net em vegi així. He de canviar"
- La caòtica presentació de ‘Lux’
- Vandalisme El turisme de grafitis va embrutar 3 de cada 4 trens de Rodalies a l’estiu
- Visita excepcional al metro L’estació fantasma de Correus es desperta per primera vegada després de mig segle a la penombra
- Pateix un ictus ingressada al Trueta i no li detecten fins al cap de tres dies
- Barcelona, protagonista La Granja Vendrell reneix aliena a les modes
- TELEVISIÓ I MAS Sarah Santaolalla i els fatxes
- La lupa Una Juventus en hores baixes posa a prova el Madrid abans del clàssic
- Bàsquet Els Thunder apugen el teló de l’NBA amb el repte de revalidar el campionat
- Apunt La voluntat de guanyar