Carrera reactivada

Ayesha Chanel, la desapareguda ‘reina del trap’: «Torno a recuperar la meva corona»

  • L’artista mallorquina torna a la música després de tres anys de silenci per problemes personals

  • Amb 15 anys va ser un personatge clau en l’eclosió de l’escena i la seva presència va empènyer altres dones a endinsar-se en el gènere

Ayesha Chanel, la desapareguda ‘reina del trap’: «Torno a recuperar la meva corona»
Es llegeix en minuts

Tenia un paper protagonista i d’un dia per l’altre es va esfumar. Va desaparèixer, sense rastre, sense explicacions. Una desconnexió total del món i dels seus seguidors, amb què durant molt temps es va especular. ¿On és Chanel? ¿A la presó?, ¿¡morta!? Res d’això, només un descans necessari. Ayesha Chanel, el nom artístic complet ara de Tania (va començar amb Chanel a seques), va ser una artista pionera i personatge clau en l’època d’eclosió del trap a Espanya.

La mallorquina ara té tan sols 20 anys. El 2015 va començar a cantar i el 2016 era la ‘reina del trap’. Feu comptes. Una reina menor d’edat que va desenvolupar la seva pròpia Constitució a base de cançons amb clatellots com aquest: «Yo tengo la corona / Letizia que se joda». «Llevo sangre azul desde que nací», diu en el mateix tema, ‘La corona es mía’. De genolls. El seu llegat el completen cançons com ‘Manita de Fátima’, ‘Rihanna’, ‘No sabéis nada’ o ‘Boulevard de sueños rotos’. Temes que sumaven ja llavors milions de reproduccions a Youtube.

Tania torna ara després de tres anys en silenci absolut. Sense música ni xarxes socials per saber per on parava. I ho fa establerta a París, des d’on ha reactivat la seva carrera unida al segell francès Noviceland. «Estimo la música, no ho faig per omplir la nevera, ho faig perquè m’agrada. Amb el confinament vaig pensar que era un bon moment per tornar», explica. I torna ambiciosa: «Torno per ser la reina del trap una altra vegada. Torno per recuperar la meva corona». Tania reactiva la seva carrera després d’una llarga ‘desaparició’ que explica que es va deure a «problemes personals», a un desànim que li impedia continuar. «Una mala ratxa, estava en plena adolescència. Necessitava madurar una mica, ser estable mentalment... No és fàcil amb 15 anys, cal saber-ho portar», explica.

Les lletres de Chanel no eren les d’una noia de 15 anys. La seva vida, tampoc. Havia viscut molt més del que diuen els números i no coneixia l’estabilitat. «M’he criat al carrer», explica la mallorquina, que se’n va anar de casa als 15. «Quan vaig entrar en la música em vaig allunyar del carrer», replica. Quan començava a sonar a l’illa després de publicar els seus primers temes, Tania va haver d’ingressar en un centre de menors de Mallorca. «No crec que sigui el millor mètode. Jo no em penedeixo del que he fet, és una experiència més i gràcies a això soc el que soc ara», comenta sobre aquella etapa. De fet, el seu ingrés al centre va ser brusc. Tant, que va veure com es frustrava el seu primer concert. La policia la va anar a buscar i la va portar a un centre just quan anava a pujar a un escenari per primera vegada en una discoteca de Palma.

Tot aquest pòsit està en les seves cançons, les antigues i les d’aquesta nova etapa. «Crec que vaig aportar realitat», respon sobre l’impacte que va tenir la seva presència fa un lustre. I molt més: «Crec que vaig empènyer les dones que no tinguessin por, que si volen rapejar, que rapegin... Que no tinguin por de fer una cosa que els agradi». Aquesta és una de les seves insígnies més clares. Forta, valenta, preparada, lliure i envestint cap a on sigui. I obrint pas. «En l’escena ara hi ha més dones. Ja no afecten els comentaris masclistes. Abans, mare meva, no estaven preparats els tios», valora. Considera que l’escena ha millorat molt i que encara pot fer-ho més, amb França –on el rap té una indústria amplíssima– com a horitzó.

Et pot interesar

«Vaig empènyer les dones que no tinguessin por de rapejar»

Ayesha Chanel

I Tania, ¿com ha canviat? Diu que la gran diferència amb l’artista que es va esfumar el 2017 és que torna molt més madura. I que té clar on hi ha els límits: «Saber amb qui treballes, has d’anar amb quatre ulls. En el seu moment vaig ser una mica traïda, aquest va ser un dels motius pels quals ho vaig deixar, també». El seu retorn, l’octubre del 2020, va ser amb el ‘single’ ‘Moto’, que explica tot això: «Voy sola en mi moto / yo soy el piloto / nunca pierdo». La reaparició ha anat acompanyada de dues cançons més i, a finals d’any, va publicar un EP (‘Destino 2020’) de sis temes, en els quals, en diversos ritmes, regala cruesa. «Yo nunca tuve juguetes / tuve cuchillos guardados / Yo nunca tuve familia / tuve mi sombra a mi lado», canta a ‘Ándale’. Per a l’estiu promet un àlbum sobre el qual encara queda molt per concretar. Batallant des de sempre, ara torna a recuperar el tron.