El Maldà estrena ‘Boira a les orelles’, un acostament a la sordesa

La sordesa és una discapacitat que el públic en general coneix poc. En cas de no tenir un parent o amic que hi convisqui, és difícil entendre què suposa créixer en un món no pensat per a qui és incapaç de sentir el so; per això és interessant descobrir ‘Boira a les orelles’, nova proposta d’Els Pirates que acaba d’estrenar El Maldà. En aquest muntatge es parla amb humor, música i teatre no només de què significa patir sordesa, també aprofundeix en el gran desconeixement que hi ha en la societat d’una manera fresca, didàctica i entretinguda que toca la fibra.

El muntatge protagonitzat per Bernat Cot, Laura Pau i Lluna Pindado gira al voltant d’una figura que els membres de la companyia coneixen bé: l’escenògraf Enric Romaní. La seva història inspira aquesta creació que ha transformat l’escenari del Maldà en una caixa blanca, amb teles d’aquest color sobre les quals projectar imatges. «Buscàvem un espai el més efímer i el més neutre possible. És la primera vegada que el director, Adrià Aubert, m’ha donat carta blanca per fer el que volgués», explica l’escenògraf, a qui néixer amb una sordesa del 70% no li ha va impedir desenvolupar-se, tot i que quan va arribar a primer d’Arquitectura, alguna cosa va canviar. Uns aparells li permeten escoltar, tot i que prefereix mirar al seu interlocutor per llegir els seus llavis, una cosa gairebé impossible amb les mascaretes.

El seu problema va passar bastant desapercebut quan era petit, però als 5 anys va arribar el diagnòstic: sordesa profunda. Tant la seva germana bessona, Anna, ballarina i coreògrafa, també membre d’Els Pirates, com la seva mare i les logopedes expliquen el procés seguit des d’aleshores per aprendre a comunicar-se sense necessitat del llenguatge de signes.

Un cas especial

‘Boira a les orelles’ recull moltes de les preguntes que ens fem sobre els sords, però també el tracte que reben. Cada cas és diferent. El de Romaní és bastant especial. Ell, que va estudiar Arquitectura abans de descobrir la seva passió per l’escenografia, sempre va portar una vida com la dels altres. Es va contagiar aviat de l’amor per la música dels seus pares i va aprendre a tocar el piano i a cantar. Tot i que la seva veu, amb molts greus, sona diferent, no li preocupa massa el què diran. El caràcter és una cosa fonamental a l’hora d’afrontar la vida com molt bé reflecteixen els especialistes que el van acompanyar quan era una criatura.

Tots consideren espectacular el desenvolupament de Romaní i part del mèrit el té la seva família, per a qui la sordesa mai va ser percebuda com un gran problema. Assumir-ho de forma natural, sense drames, va predisposar Romaní a treballar amb els logopedes amb ganes. Però no tot va ser bufar i fer ampolles. Acostumar-se als aparells que permeten l’escolta i aprendre a discernir sons i paraules mai és senzill. Fins i tot ara, cada vegada que un canvia d’aparell, acoblar-s’hi requereix temps i paciència. Això sí, l’avantatge de ser sord és que quan hi ha massa soroll al voltant en una reunió, un sempre pot desconnectar, com reflecteix l’espectacle.

Notícies relacionades

Música amb Barcelona com a escenografia

Diada popular i sense cues

L’obra toca temes generals sobre la sordesa difícils d’explicar que se simplifiquen de vegades a base de números musicals, d’altres, mitjançant una escultura creada per Romaní. Els intèrprets expliquen, per exemple, com funciona l’equalització del so quan un porta aparells per poder escoltar i com un so cobra significat. «L’escultura serveix per reflectir la meva manera de veure la vida, però també la meva passió per l’arquitectura i pel treball amb la fusta. És una figura molt orgànica, transmet moviment i dona molt joc», explica l’escenògraf, que també apareix a l’obra.

«Tot i que coneixem l’Enric fa temps, fent l’espectacle hem descobert moltes coses que no sabíem», comenta el director de ‘Boira a les orelles’. I el millor de tot és que hi ha molt interès en el muntatge. Més enllà de les funcions al Maldà, ‘Boira a les orelles’ ha despertat l’interès dels programadors i ja té diversos bolos sol·licitats.