TU I JO EN SOM TRES
El meu amant és el que més odio del món
Sembla que està passant bastant inadvertida. No hi ha gran efervescència de comentaris periodístics. Tampoc he vist a la xarxa l’atenció que es mereix. És una llàstima. És una sèrie que hauria de concitar més debat i analítica. Em refereixo a la sèrie ’Dime quién soy’. Des de l’1 de gener ja està penjada, sencera, a Movistar+. Basada en la novel·la homònima de Julia Navarro, retrata la vida, l’aventura existencial, d’una dona singular,Amelia Garayoa, que interpreta amb intensitat i talent l’actriu Irene Escolar. És tremend el tràveling de la seva vida. Filla d’una família benestant, barri de Salamanca, Madrid, abandona Espanya quan la Segona República comença a trontollar i el cop militar ja es perfila. Noucasada, mare d’un nadó, queda subjugada pels ideals d’un jove comunista agent rus. Se’n va amb ell a Paris. D’allà a Buenos Aires, a Moscou, a Berlín, a Polònia, a Itàlia... I a tot arreu viu i pateix les abjectes i criminals perversions anomenades estalinisme, nazisme, franquisme, feixisme... Utilitzada com espia, la seva existència transita per la cruel i assassina degradació de les ideologies. L’absència de la democràcia. Les tiranies. Malgrat tants assassinats i tortures, l’Amelia manté intactes els seus ideals. Són d’altres els que els han corromput. Hi ha un instant terrible, quan es transforma en l’amant d’un jove oficial metge, Max Von Schumann, de la Whermacht de Hitler. Ha d’espiar-lo, i passar a Londres els seus informes. I exclama en un moment de gran angoixa: «Soc l’amant d’un home que representa el que més odio d’aquest món». ¡Ah! És la vida d’una rara i valerosa dona de l’alta burgesia, que ho deixa tot per un ideal de justícia col·lectiva, i la van apallissant tots els totalitarismes.
Avui s’utilitzen neologismes per camuflar la veritat del que passa. L’altre dia a ‘Tot és mou’ (TV-3), Gabriela Serra reflexionava sobre Trump i deia: «¿Per què li dieu populisme? Parlem clar: és neofeixisme». Quanta raó. El populisme és un cabàs gran en què hi cap gent molt diferent. José Figueres Ferrer va ser president de Costa Rica. Era un populista nat. Va fer moltíssim bé al seu país. Encara avui el poble costa-riqueny el recorda amb respecte i emoció. Parlem clar, com reclama Gabriela. I anomenem al feixisme el que és: feixisme.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- INCENDIS FORESTALS Una vella i «maleïda» cançó de Serrat, l’himne per recordar l’estiu en què va cremar l’oest espanyol
- Servei d’Aigües de Catalunya Una sentència tomba la pujada de l’aigua en una ciutat de l’àrea de Barcelona per «frau de llei» i «desviació de poder»
- Dol en el cine espanyol Mor Verónica Echegui, l’actriu que es va saber desmarcar de ‘la Juani’
- Reforma de l’Administració El Govern impulsa una llei per millorar el procés de selecció dels funcionaris
- Medi ambient L’ús intensiu de les dessalinitzadores situa les reserves dels pantans al 74%
- MÚSICA AMB MISSATGE POSITIU El 'revival' dels balcons del clàssic del Dúo Dinámico 'Resistiré'
- Obituari Mor Manuel de la Calva, membre del Dúo Dinámico, als 88 anys
- Immigració El Govern aprova el repartiment de menors migrants entre comunitats autònomes
- Jubilació La despesa en pensions puja un 6,2% a l’agost, fins a la xifra rècord de 13.621 milions
- Reunió del Consell Executiu El Govern llaura el camí dels pressupostos amb un reforç de la hisenda catalana i el reconeixement final a la llei de barris