‘Soul’: la faula de l’aigua i David Foster Wallace

La faula no va ser escrita per Pete Docter per a la pel·lícula, sinó que està extreta d’una obra de David Foster Wallace, concretament de ‘L’aigua és això’, un discurs que el novel·lista nord-americà va pronunciar en l’acte de graduació dels universitaris del Kenyon College el 2005: «Hi ha dos peixos nedant un al costat de l’altre quan topen amb un peix més vell nedant en sentit contrari, que els saluda i els diu ‘bon dia, nois, ¿com està l’aigua?’. Els dos peixos continuen nedant fins que passat un temps un es gira cap a l’altre i pregunta ‘¿què dimonis és l’aigua?’». DFW no apareix acreditat ni esmentat a ‘Soul’.

Notícies relacionades

El #MeToo dels nens

Amb el peu esquerre

«És el pitjor dels llibres de Foster Wallace», afirma de manera rotunda l’escriptor Javier García Rodríguez, profund coneixedor de la turmentada vida i obra de l’autor de ‘La broma infinita’. «En realitat no és un llibre, sinó un discurs que les decisions editorials i de mercat van convertir en un llibre. DFW era el menys apropiat per parlar als joves sobre valors (els seus eren molt poc positius, gairebé tots). Però els parlava de ser lliure i de ser un mateix en forma de paràbola». I aquest és, en última instància, el missatge que ofereix ‘Soul’ a la seva jove audiència.

García Rodríguez se sent intrigat per la presència d’un passatge de DFW en una pel·lícula de vocació tan ‘feel good’ i motivadora com ‘Soul’. «Fa pensar. DFW ja està formant de la cultura popular, sense ser ni tan sols citat, com si el seu relat no tingués amo igual com els refranys o les cançons populars. El que no m’atreveixo a dir és que tota la pel·lícula estigui basada en ‘L’aigua és això’. La pel·li beu de moltes fonts, valgui la broma. Totes molt mastegades i digerides perquè ningú s’ennuegui. Pixar ja és una escola de valors», afirma l’escriptor val·lisoletà.