Una història poc coneguda

Bambi contra Hitler

  • L’il·lustrador francès Benjamin Lacombe rescata l’obra original de Felix Salten, publicada al 1923 i prohibida pels nazis per ser «una al·legoria política sobre el tracte als jueus»

  • La novel·la, eclipsada per la versió de Disney i que l’autor austríac va pensar per al públic adult, arriba reivindicada en una cuidada edició marca de la casa del reconegut artista parisenc

4
Es llegeix en minuts
Anna Abella
Anna Abella

Periodista cultural

Especialista en art i llibres, en particular en novel·la negra, còmic i memòria històrica

Ubicada/t a Barcelona

ver +

¿Qui no té al cap la inesborrable imatge de Bambi que Disney va deixar amb la seva pel·lícula de 1942? Amb aquesta a la retina, lligada a la innocència i a la infància, a molts els sorprendrà descobrir que la veritable història del petit cabirol va ser publicada el 1923 pensant en un públic adult, en què l’autor, l’austríac Felix Salten, traslladava a les seves pàgines els temors dels cercles jueus vienesos en aquells anys davant el creixent antisemitisme i que els nazis acabarien prohibint la novel·la el 1936, i cremant-ne els exemplars per ser «una al·legoria política sobre el tracte que es dona als jueus a Europa».

Per reivindicar aquesta història, «bastant desconeguda» i que al seu dia el va commoure profundament, el reconegut il·lustrador parisenc Benjamin Lacombe (1982) l’acompanya ara de forma magistral amb els seus llàpissos, aquarel·les, guaixos, pintures a l’oli, encunys i desplegables en una nova i cuidada edició d’Edelvives, que recull el text original de Salten (1869-1945). «Toca el tema de l’antisemitisme sense parlar-ne –apunta l’artista francès-, ens fa sentir com se sent un oprimit, un poble perseguit, maltractat. En definitiva, què significa ser un apàtrida. I aquesta temàtica, el pitjor de l’antisemitisme, parla de tota la nostra societat». D’aquí la seva vigència, davant l’auge del racisme i els extremismes religiosos i feixistes, o el drama dels immigrants que es veuen obligats a deixar els seus països.

Felix Salten, admirat per Stefan Zweig i Sigmund Freud, va formar part del moviment literari i artístic anomenat la Jove Viena (amb Karl Kraus o Arthur Schnitzler). Conegut pels seus llibrets d’opereta, guions de cine, crítiques a la premsa i la novel·la pornogràfica ‘Josefine Mutzenbacher’ –«excel·lent», segons el filòsof Maxime Rovere, que firma la introducció d’aquesta edició il·lustrada–, Salten va publicar ‘Bambi’ en forma de fulletó a ‘Neue Freie Presse’ abans que aparegués com a llibre el 1923 a Viena, aconseguint un èxit immediat. El 1938 va fugir de l’assetjament nazi i es va refugiar a Zuric, on moriria l’octubre de 1945.

Anuncia la catàstrofe

La pel·lícula de Disney, considera Rovere, no és una adaptació literal de la novel·la i sí «un cant d’amor i vida que pretén fer oblidar la tragèdia de la segona guerra mundial (en què els EUA encara no s’han implicat) mitjançant unes imatges captivadores». En canvi, en el ‘Bambi’ de Salten, afegeix, lluny de ser un conte per a nens, «es percep un cert to que anuncia la catàstrofe, en què les veus –les unes entremaliades o ingènues, les altres més madures o més serenes– es pregunten i es responen, com els cabirols en l’espessor del bosc quan s’acosta el caçador». Igual que molts seguidors de Hitler sortirien a caçar jueus qualificant-los de rates i polls, convençuts que eren l’origen de tots els mals i en especial de la crisi econòmica que va arribar després de l’humiliant tractat de pau de Versalles, que Alemanya es va veure obligada a firmar després de la derrota en la primera guerra mundial. Aquest bosc on Bambi ha d’aprendre a créixer entre perills, solitud i mort és el de l’escenari de l’Europa dels anys 20.

No obstant, segons Rovere, Salten «no pretenia escriure un llibre militant», tot i que el seu mentor fos Theodor Herzl, líder del moviment sionista que proposava crear un Estat jueu a Israel.

A Bambi, que ve de l’italià ‘bambino’, el seu pare el porta a un lloc on podrà estar en pau, una terra promesa on criar els seus descendents, una cosa que recorda al poble hebreu guiat per Moisès (tot i que Salten mai es va plantejar deixar Europa).

Cant a la natura

El títol de la novel·la de Salten era ‘Bambi, una vida en el bosque’. Un bosc misteriós que Lacombe omple de llums i ombres, que transmet tant els riscos que sotgen entre el fullatge com les sensacions d’una natura «en moviment, constantment viva». Perquè l’obra original és, assenyala Rovere en el pròleg, «un cant d’amor a la natura», una cosa que també reflecteix el títol d’altres obres de l’austríac: ‘Historia de quince liebres’ (1929), ‘La juventud de la ardilla Perri’ (1938), ‘Los hijos de Bambi’ (1939) i ‘Renni, el salvador. Un perro en los campos de batalla’ (1941).

Lacombe converteix en llibres objecte qualsevol obra que es proposa, des de ‘Notre-Dame’, de Victor Hugo, als relats de Poe, passant per ‘Madame Butterfly’ o la figura de Frida Kahlo, per citar algunes de les seves obres per adults i no entrar en les que són per a tots els públics. En aquest ‘Bambi’ ofereix una doble narració: la clàssica entre text i imatges, i una altra amb pàgines dobles successives sense text i amb molt moviment, de ràpida lectura: són les escenes d’una fugida. També proposa moments de pausa, amb detallades imatges d’una papallona o la gota d’aigua sobre una fulla, i un nou encunyat làser, a la portada i en un desplegable, amb què l’artista aconsegueix fer sentir al lector el soroll de les branques i projectar les amenaçadores ombres del bosc sobre el petit cabirol. La seva intenció, afirma, és «animar a reflexionar i experimentar noves sensacions», una cosa important en aquests «temps emmarcats en tota l’agitació que estem vivint». 

Notícies relacionades

Juntament amb l’empremta de Lacombe, el text de Salten, que encara no podia imaginar la magnitud de l’Holocaust que s’acostava, «conserva l’optimisme», malgrat tot. És, acaba dient Rovere, un relat d’un «pacifisme admirable» i una «lliçó de valentia i d’esperança».