ANTOLOGIA

Contes per despertar una mòmia egípcia

El llibre ‘Les històries del mag Setne i altres relats sobre l’Egipte fantàstic’ reuneix relats de Poe, Lovecraft, Conan Doyle, Schiller o Apeles Mestres juntament amb textos grecs, coptes i medievals que recorren l’imaginari llegat per l’antiga civilització del Nil
El volum l’inauguren dos relats en papir del segle III i I aC protagonitzats per un dels fills del faraó Ramsés II, un popular escriba, mag i sacerdot, que gaudia d’una aurèola de saviesa

De matinada, unes calaveres es dediquen a despertar una mòmia a força de descàrregues elèctriques: així va reflectir la ploma d’Edgar Allan Poe, en un esperpèntic relat, el costat grotesc de l’egiptomanía que va desencadenar al segle XIX. Una fascinació que va desembocar, per citar només un parell de perles, en trobades morboses en què ‘ladies and gentlemans’ britànics admiraven, sí, les vergonyes d’un antic difunt egipci mentre prenien el te, o desenrotllaven el cadàver embalsamat d’una mòmia a freqüentats salons victorians. El de Poe és un dels contes que l’egiptòleg Roger Fortea ha reunit en l’insòlit ‘Les històries del mag Setne i altres relats sobre l’Egipte fantàstic’ (Males Herbes), una antologia que inauguren dos textos escrits al país del Nil sobre papir en els segles III i I abans de Crist i que, segons el compilador, «són artefactes de literatura fantàstica amb aventures trepidants, humor, misteri, amor, sexe i màgia».

El llibre es completa amb relats grecs, coptes i medievals, a més dels firmats per clàssics del terror com l’esmentat Poe i H.P. Lovecraft (que porta al seu mite de Cthulhu una idea de l’escapista Harry Houdini, que protagonitza el conte des de l’interior de l’esfinx de Giza); del romanticisme alemany, amb Friedrich Schiller; del policíac, amb Arthur Conan Doyle; per catalans com Apeles Mestres o Eduard Toda, postmoderns com Ishmael Reed o l’espiritista Ada Goodrich-Freer.

Setne, fill real de Ramsés II

Explica Fortea que el volum recorre l’imaginari de l’Antic Egipte que la cultura occidental, fascinada, s’ha forjat durant més de 4.000 anys. L’habiten mòmies, malediccions, tombes, màgia, el món d’ultratomba, que tan present estava en la vida quotidiana dels egipcis, i, en especial, «la recerca de la saviesa».

«La transgressió de l’ordre establert per accedir al coneixement es veu claríssima en el relat de Schiller» (sobre una estàtua velada de la deessa Isis darrere de la qual s’oculta la saviesa), en el de Luciano de Samósata (del segle II, sobre un aprenent de mag al qual, apunta Fortea, «li surt el tret per la culata») i als dos contes més antics, que donen títol al llibre, protagonitzats per un personatge real, el príncep Setne Khaemwaset (1286-1220 aC), fill de Ramsés II, faraó del Regne Nou, que juntament amb el també príncep Naneferkaptah, està obsessionat amb aconseguir el llibre de màgia escrit pel déu en persona Thoth, amb encanteris que permetrien dominar el món.

«Aquests dos relats ja m’agradaven des de petit. Són divertits i encaixen molt bé en el gènere fantàstic», explica l’egiptòleg. Setne va ser un gran escriba, mag i sacerdot del déu Ptha a Memfis, on va restaurar monuments funeraris. «Tenia una aurèola de pietat i saviesa» i va ser protagonista d’històries populars que van circular de forma oral. Va morir abans de poder succeir el seu pare, Ramsés II, a qui havia acompanyat en campanyes militars contra els hitites.

Traducció del demòtic

Aquests textos de Setne, escrits originalment en demòtic, es presenten traduïts al català pel mateix Fortea i el filòsof Joan Giralt directament d’aquesta llengua egípcia que es va imposar com a vehicular a la jeroglífica. Segons l’egiptòleg, les petites introduccions del qual que contextualitzen cada peça aporten un plus als relats, no se sap amb exactitud on es van trobar aquests dos papirs. El primer està incomplet. Potser el va dividir un cercatresors, especula, i el tros que falta estigui en mans d’un col·leccionista privat o perdut.

En el relat gòtic de Conan Doyle, ‘L’anell de Thoth’, ambientat al Museu del Louvre, «està la reformulació de l’exotisme de la mòmia que després es veurà en el cine, en pel·lícules com ’La mòmia’, que va encarnar Boris Karloff. Apunta al mite ancestral de la bella i la bèstia, al misteri, i a la incomprensió de l’‘altre’, del ‘diferent’ arribat d’Orient, una mica de plena actualitat», destaca Fortea.

Vudú, Thoth i ironia

Notícies relacionades

No falten pàtines d’ironia, afegeix. Són en el text d’Ishmael Reed, autor lligat als moviments reivindicatius dels negres als EUA dels 60 i que a ‘Mumbo Jumbo’ fa ressonar tam-tams vudú i el Black Power en plena recerca del sagrat llibre de Thoth. Tampoc en «la mirada melancòlica i humorística cap al passat» d’un poc conegut Tomás Rúfol, en la revisió del mite de l’Antic Egipte de Rafael Llopis, a la divertida barreja amb les tradicions gallegues de Vicente Risco o en la cançó de bressol ‘La non-non d’Isis’, d’Apeles Mestres.

En els versos d’aquest últim, tot i que va ser un convençut anticlerical, es mostra «sensible al sentir religiós primigeni» amb la deessa Isis donant el pit al seu fill Horus. «Existeix un fons religiós comú. Osiris, marit d’Isis, va morir per renéixer amb el nou cicle de la vida i el cosmos. Déus que se sacrifiquen i moren. Allà encaixa també Jesús, com a lactant en braços de la verge María. Perquè –recorda– aquesta imatgeria egípcia cala ben aviat en el nou cristianisme copte, que la transmet i és la que ens ha arribat».

Temes:

Llibres Antic Egipte

Inicia sessió 0 Comentaris

Setne, fill real de Ramsés II

Traducció del demòtic

Vudú, Thoth i ironia

Set noves produccions en la temporada del Liceu

El retorn digital de ‘Sálvame’