L’esperit del Nadal viu al Palau

Si fa ja un mes el Palau de la Música Catalana tornava a l’activitat interrompuda per la pandèmia recuperant un programa de Bach a càrrec del Cor de Cambra del Palau i del conjunt Vespres d’Arnadí posposat l’octubre passat, el Cicle ‘La casa dels cants’ ha tornat aquest diumenge a l’auditori modernista amb un concert extraordinari i els mateixos protagonistes, aquesta vegada amb un programa en el qual barrejava els dos compositors més grans del període barroc tardà, Johann Sebastian Bach i Georg Friedrich Händel.

En la cita novament van prioritzar els intèrprets locals, en un menú musical de marcat accent popular que va proposar el ‘Magnificat en Re major, BWV 243’ de Bach al costat de seleccions d’un dels oratoris més universals, ‘El Mesies’ de Händel, comptant com a solistes vocals amb els beneficiaris de la Beca Bach atorgada per la Fundació Salvat, els mateixos que també van participar en el concert del mes passat.

Sota la batuta de Xavier Puig

La vetllada, sota la batuta de Xavier Puig, va començar amb una decantada versió del ‘Magnificat’ de Bach –al plantejar-se com a ‘concert nadalenc’, es podria haver optat per l’altra obra de Bach pròpia de l’època, l’‘Oratori de Nadal’– en el qual, després d’un primer número una mica borrós, va brillar l’equilibri de les excel·lents veus del Cor de Cambra, ben preparat i flexible, matisat i de poderós fraseig, i el virtuosisme de Vespres d’Arnadí, amb Dani Espasa en el clau i l’òrgan, d’impecable afinació i expressivitat.

La soprano Elionor Martínez Lara va confirmar la seva adequació a l’estil i un bon sentit de l’ornament, novament impressionant per la seva elegant línia i capacitat de projecció. Maria Pujades Seguí va aportar una veu una mica inestable en l’emissió i el contratenor Daniel Folqué al costat del tenor Jorge Navarro-Colorado es van lluir especialment en el duo «Et misericordia eius».

Magnífica Elionor Martínez Lara

Notícies relacionades

Eduard Fernández, Premi Nacional de Cinematografía

El Taller de Músics va gestionar una denúncia interna per assetjament

D’‘El Mesías’ es va oferir una selecció del que sol oferir-se a mig món en aquestes dates, escenes de les dues primeres parts relacionades amb l’Anunciació, la Nativitat i la Resurrecció, culminant amb l’infaltable i festiu ‘Hallelujah’. Navarro-Colorado va tenir el seu moment de glòria a ‘Every valley’, el mateix que Folqué en ‘O thou that tellest good tidings to Zion’ –amb originals variacions–, mentre que al baix Oriol Mallart li va faltar categoria i color en la imperiosa ‘Why do the nations’. Però qui es va lluir de debò va ser Elionor Martínez Lara en una ‘Rejoice greatly’ de gran efectivitat, ària en la qual la jove soprano es va moure sense problemes per la coloratura i les escales, enlluernant amb el seu timbre brillant i la seva capacitat de comunicació.

El Cor de Cambra del Palau no va tenir problemes per crear màgia en les parts al seu càrrec, amb nitidesa en les diverses veus ben guiades per un Xavier Puig que està demostrant una gran versatilitat de repertoris, però que en obres del barroc aconsegueix versions sempre efectives i, sobretot, sensibles.