Joseph Roth: Marxa per a la fi de l’imperi

Cada 1 de gener, des de 1958, ‘La marxa Radetzky’ serveix per tancar de forma apoteòsica el concert de Cap d’Any de l’Orquestra Filharmònica de Viena. La marxa Radetzky, composta per Johann Strauss pare el 1848, té per nom el cognom d’un mariscal de camp austríac i la marxa militar era considerada símbol de la monarquia dels Habsburg. Va ser, per dir-ho així, la banda sonora de l’imperi austrohongarès.

Anys després, Joseph Roth pren el nom de ‘La marxa Radetzky’ per donar títol a la seva millor novel·la: ’La marxa Radetzky’, que ocupa un lloc indiscutible en el gènere de les novel·les de guerra, al costat de ‘Guerra i pau’, ‘ Res de nou al front de l'oest’ o ‘Adeu a les armes’. La mateixa composició musical està representada simbòlicament en molts moments de la història de Roth.

A ‘La marxa Radetzky’, Roth desgrana la història de la família Trotta, la seva esplendor i decadència, que no és sinó un fidel reflex de la mateixa esplendor i decadència de l’imperi austrohongarès i del seu emperador.

A través de l’exemple de la família Trotta, vinculada a l’emperador Francesc Josep de manera gairebé llegendària, Joseph Roth descriu la decadència austrohongaresa i les condicions socials del seu país, al segle XVIII. La novel·la narra la història de tres generacions: el fundador de la dinastia, que salva la vida al jove emperador durant la batalla de Solferino; el seu fill, a qui el pare prohibeix ser militar i es converteix en fidel funcionari del monarca, i el net, que tornarà a l’exèrcit per posar finalment un trist epígon, aclaparat pel pes del seu cognom.

Notícies relacionades

Empremta espanyola en la guerra dels EUA

Mig segle del Lübeck, pioner dels frankfurts

La història dels Trotta s’emmarca en els últims anys de l’imperi austrohongarès, a Viena, capital del regne. Tots els esdeveniments apuntaven que el final de l’Imperi era pròxim i això era percebut per la gent normal, per l’exèrcit i per la mateixa família Trotta, com si fos la fi del món, ja que l’admiració i el respecte per l’Emperador i l’ordre establert adquirien caires de cega veneració. Així l’autor retrata el començament de la fi de la monarquia i la sensació d’inevitabilitat de la Primera Guerra Mundial.

L’episodi que emmarca i dibuixa aquest escenari és l’episodi en el qual el jove Trotta salva la vida de l’emperador a la batalla de Solferino: l’emperador va voler utilitzar uns binocles, cosa que el convertia en blanc perfecte, i Trotta a l’adonar-se’n va fer caure l’emperador evitant que la bala que va sortir de la trinxera enemiga encertés el monarca. Els fets van ser posteriorment manipulats als llibres de text per donar més glòria a l’emperador. Trotta, seriosament ofès va acudir a totes les instàncies i finalment va aconseguir una audiència amb l’emperador. «Majestat, ¡tot és mentida!» li va etzibar Trotta, a la qual cosa l’emperador va contestar: «Escolta, benvolgut Trotta, tot aquest assumpte és força estrany. Però cap dels dos en surt tan malparat. ¡Deixa-ho estar!». «Tothom diu mentides» i va concloure l’assumpte.