Dickens, comptador de les seves pròpies històries

Charles Dickens va publicar totes les seves novel·les –segons el gust de l’època victoriana– per entregues. Dominava l’art de commoure el públic anglès, per això aquest públic va esperar amb impaciència l’aparició de l’última entrega d’una de les seves històries. D’acord amb aquesta moda, va començar a ser habitual a partir de 1830 que les societats culturals organitzessin lectures i recitals de textos literaris.

A Dickens se li va encendre la bombeta i va pensar que seria una bona idea realitzar lectures públiques de les seves obres que li donessin fama i diners. Però no va ser fins a 10 anys després, el 1856, quan es va decidir a posar en marxa aquestes lectures. Era un bon actor teatral aficionat; ell no llegia com un escriptor sinó com un actor que es transmutava al món i el personatge que volia transmetre.

Si l’escriptor era ja un personatge famós i popular per les seves novel·les per entregues, les lectures van augmentar i van expandir aquesta fama, així com la seva bossa. Expliquen que va ser especialment memorable la seva gira triomfal pels EUA, el 1867-68, en la qual va guanyar el que avui serien diversos milions de dòlars per 76 actuacions. Només a Nova York van assistir a les seves lectures unes 40.000 persones.

Textos amb identitat

Per descomptat era el mateix Dickens el que remodelava els textos de les seves novel·les, escurçant-los i adaptant-los de manera que tinguessin entitat per si mateixos i gaudissin de l’interès del públic oient. Prenia de les seves novel·les els capítols que més commovedors li semblaven, de vegades les resumia, en treia el que a parer seu els sobrava, n’eliminava personatges i, en canvi, n’ampliava d’altres. Ho va fer sempre amb èxit.

Notícies relacionades

Bosé treu pit i reafirma la seva carrera

El més dur dels ‘Reservoir dogs’

Alba Editorial ha volgut commemorar el 150è aniversari de la mort de Dickens amb l’edició en un volum únic de les principals adaptacions de les seves novel·les per a lectures en públic.

El volum d’Alba Editorial conté ‘El pequeño Dombey’, adaptació de la seva novel·la ‘Dombey e hijos’; les adaptacions de ‘La señora Gamp ‘i de ‘David Copperfield’, i el text ‘Sikes i Nancy’, una condensació d’alguns dels successos mes dramàtics d’‘Oliver Twist’, lectura aquesta última en la qual es bolcava amb més afany.