’La reina de los lagartos’, el triomf del baix pressupost

Burnin’ Percebes estrenen a les sales de petit circuit la seva nova pel·lícula, ‘La reina de los lagartos’, una producció de sota pressupost rodada en Super 8, completament al marge del sistema. Nando Martínez i Juan González, els dos Burnin,’ practiquen des de sempre aquest tipus de cine ‘lowcost’. La pel·lícula, barreja de comèdia absurda, drama de parella i ciència-ficció, va ser presentada en festivals com Sevilla i Rizoma.

El rodatge en Super 8 és tant una elecció estètica com de producció, ja que abarateix costos en relació amb la pel·lícula en 35 i 16 mm, però no tant pel que fa al digital. Un cartutx de pel·lícula Kodak en Super 8 costa 100 euros, i de cada cartutx es pot aconseguir uns tres minuts de metratge útil. Martínez explica que «havíem intentat explotar el digital amb ‘Ikea 2’ i ara volíem treballar amb el fotoquímic. Ion de Sosa ens va introduir en el 16 mm. El Super 8 és més econòmic i té l’estètica casolana que ens agradava».

 La filmació i posterior procés de revelatge en Super 8 és menys fiable i poden produir-se deficiències. González: «Des del principi vam tenir clar que acceptaríem l’error, passés el que passés. En la seqüència amb Miki Esparbé, la pel·lícula no estava ben col·locada del tot i va sortir desenfocada. Va ser una decisió dura, però vam dir que mantindríem l’error». Martínez apunta que, en aquest sentit, «ens vam muntar una espècie de Dogma per a protegir-nos».

Successió d’estampes

 El projecte va sorgir d’aquesta manera com una successió d’estampes de la parella protagonista, com si es tractés de cartutxos de Super 8 trobats. L’elecció del format va influir en la seva estructura. «El guió estava condicionat pel rodatge en Super 8. Sabíem que no podíem fer plans de més de tres minuts de durada», comenta González.

 L’estranya parella protagonista està interpretada per Bruna Cusi (‘Incerta glòria’, ‘Estiu del 93’, ‘La vampira de Barcelona’) i Javier Botet (‘Algo muy gordo’, la seva dilatada trajectòria en el fantàstic). Tenint en compte que és el primer film de Burnin’ Percebes que arriba a les sales comercials, tot i que en circuit petit i amb la pandèmia pel mig, ¿l’elecció d’intèrprets més coneguts tenia a veure amb un intent d’arribar un públic més ampli? La resposta és no.

«Que hagi arribat a sales és una autèntica sorpresa. Durant el rodatge ets conscient del que estàs fent i on pots arribar. Havíem treballat ja amb la Bruna i el Javier i en aquest film ens proporcionaven un salt de qualitat», aclareix González. «Volíem protegir-nos amb gent amb experiència, ja que aquest projecte ens exigia un control més gran. Tenir intèrprets tan potents ens ajudava a seguir endavant. No va ser per la qüestió comercial, sinó per fer el film com volíem», afegeix Martínez.

Barreja de gèneres

Notícies relacionades

Blur no té ningú que els canti

L’‘Abril’ canvia el seu dia de publicació al dissabte

 La música de Sergio Bertran juga un paper summament important. Van fer diverses proves abans de rodar i van veure que la música de processó i de banda militar anava molt bé al relat, ajudava a marcar el camí que segueixen els dos protagonistes. «Mai havíem orquestrat una pel·lícula nostra», admet Martínez. El seu company estableix una divertida comparació: «La Banda Simfònica de Les Corts, que ha gravat la música, seria a John Williams el que el Super 8 al 35 mm».

 La mescladissa de gèneres és important al film. Segons González «ens surt de manera bastant natural aquest mecanisme de combinar gèneres. Ens agradava el context d’una història de ciència-ficció tractada amb absoluta normalitat per relatar aquesta relació de parella».