Cop de Warner als cines

Ann Sarnoff, presidenta i directora executiva de Warner Bros des de l’estiu del 2019, va anunciar dijous passat que totes les seves pel·lícules previstes per al 2021 sortiran als Estats Units simultàniament ala seva plataforma de ‘streaming’ HBO Max–on estaran a disposició dels abonats durant un mes–i a les sales. «Estem vivint una situació sense precedents que requereixen solucions creatives», va comentar Sarnoff com a colofó.

Efectivament, és un moment sense precedents per culpa de la Covid-19, però la solució tampoc és tan nova. Ja fa molts anys que l’antic Canal + estrenava a França simultàniament en televisió i cines algunes pel·lícules dirigides per grans cineastes com Éric Rohmer. Però no només eren altres temps, sense pandèmia i amb menys pantalles per degustar.Aquella mesura afectava un estil de pel·lícula, de petit format, d’autor o independent.

Les coses són molt diferents ara si les produccions que es poden veure alhora a les multisales d’un centre comercial i a casa són ‘Matrix 4’, la nova versió de ‘Dune’, la preqüela cinematogràfica d’‘Els Soprano (‘The many saints of Newark’), ‘Godzilla vs. Kong’ i ‘The suicide squad’, cinc dels grans reclams de Warner en la seva collita del 2021, prevista en 17 llargmetratges.

‘Wonder Woman 1984’escapa a la nova directriu al nostre país, ja que s’estrena en cines el 18 de desembre, però el dia 25 sortirà als Estats Units en sales i HBO Max. Aquesta mena de pel·lícules són les que atreuen més gent al cine i de les quals depènel rendiment del teixit de producció, distribució i exhibició.

Les xarxes bullen des que es va saber que Warner seguiria els passos, de moment tan lucratius, de Disney +, que s’ha fet d’or amb ‘Mulán’ només en ‘streaming’, obligant els abonats a pagar un preu extra i passant olímpicament d’estrenar-la en cines comercials, decisió que va motivarqueixes de tot el sector de l’exhibició.

Maximalismes negatius

Per a alguns es tracta del principi del final. La crònica d’una mort anunciada, atenent la frase més recurrent utilitzada en aquests casos, per la qual els hereus de Gabriel García Márquez haurien d’estar permanentment cobrant drets d’autor. Peròla realitat és que en les quatre o cinc últimes dècades han abundat els maximalismes negatius. Als anys 80 ja es parlava de la mort del cine, però les sales han aguantat i els festivals van tornar a guanyar pes.

Hi ha altres comentaris més interessants al respecte.El productor espanyol Enrique López Lavignedeia a Twitter que aquesta nova però no inesperada situació de convivència de ‘streaming’ i sala a les grans ciutats faria que el model de cines de repertori com el Phenomena barceloní continués funcionant, potser encara millor, a causa de la programació i la fidelització de l’espectador.

En aquest sentit, les sales d’exhibició que mai o gairebé mai programen les grans produccions nord-americanes s’haurien de veure menys afectades, ja que el cine que projecten està fora del sistema de les taquilleres i no experimentaria els perills d’aquesta convivència forçada.

De tota manera, i encara que fos un cas aïllat, convé recordar que ‘Roma’ va seguir en les poques sales espanyoles on es va estrenar després que ja es pogués veure a Netflix, perquèbona part dels espectadors de la pel·lícula d’Alfonso Cuarón preferien veure-la en una pantalla gran.

Pandèmia acceleradora

Més que l’inici del final, potser s’hauria de parlar del començament del canvi. La pandèmia n’ha accelerat el procés, peròera latent molt abans que el virus fes replantejar-se tantes estratègies econòmiques i culturals.Warner ha anunciat que es tracta d’una decisió temporal, només per al 2021, però és evident que si els diners que li arriben de la plataforma són molt superiors al que recapten en els cines,la mesura pot deixar de ser temporal i convertir-se en habitual. En el fons, res fa pensar que el 2022 torni als hàbits actuals. Aquestes decisions arriben per quedar-se

Notícies relacionades

L’OBC estrenarà ‘Dream requiem’ de Wainwright

Alizzz: «Disfruto provocant debats, és part de l’art també»

La bomba que llança Warnerobre també un front amb Netflix, competència directa dels grans estudis. Fins ara ha estrenat poc en sala, i amb rang d’esdeveniment –‘Roma’, ‘El irlandés’, ‘Mank’–, però s’ho podria replantejar si la solució híbrida funciona.

En aquesta tessitura, la reacció de les grans cadenes de cine nord-americanes no s’ha fet esperar. La més important, AMC, anunciava a principis d’octubre passat que havia reformulat el seu negoci gràcies al suport d’Universal Pictures i que no pensava liquidar cap de les seves sales. Avui mateix, dos mesos després, el CEO d’aquesta cadena, Adam Aron, ha declarat que Warner «perdrà una part considerable dels seus ingressos si continua amb aquesta estratègia». Aron explica que amb l’arribada de les vacunes la situació s’anirà normalitzant i recorda que l’acord amb Warner per estrenar simultàniament en plataforma i sala era per a una sola pel·lícula, ‘Wonder Woman 1984’, no per a la producció sencera de tot un any.