Hervé Le Tellier guanya el Goncourt amb una novel·la de ciència-ficció

El jurat del Goncourt ha premiat aquest dilluns l’escriptor francès Hervé Le Tellier, amb un perfil discret per al gran públic fins ara, per la seva novel·la ‘L’anomalie’ (‘L’anomalia’) una obra que barreja novel·la negra, romanticisme i ciència-ficció, amb la clonació com a tema de fons. Es tracta d’una novel·la moderna i accessible, en paraules del president del jurat, Didier Decoin, que va anunciar al guanyador del principal premi de les lletres franceses en una videoconferència, el mateix procés que es va utilitzar per a la votació, obligat per la crisi del coronavirus.

Le Tellier va ser el clar favorit del jurat, amb vuit vots a favor, mentre que Maël Renouard, amb ‘L’historiographe du Royaume’, va obtenir dos vots. Competien també en aquesta ocasió Camille de Toledo, per ‘Thésee, sa vie nouvelle’, una obra sobre la família i la mort, i la camerunesa Djaili Amadou Amal, per ‘Les Impatientes’, document sobre la poligàmia i la situació de les dones al país africà.

Veus noves i desconegudes 

Cap escriptor de renom es va colar entre els finalistes del Goncourt, que aquest any va fer l’aposta de posar el focus en noves veus com va dir el mateix Decoin abans de l’anunci: «Les quatre novel·les són fantàstiques, compreu les quatre», va recomanar al públic. Le Tellier, parisenc de 63 anys, matemàtic de formació i antic periodista, va treballar a més com a editor d’autors com Georges Perec i Roland Brasseur, però és un desconegut per al gran públic. Un anonimat que avui acaba amb el reconeixement del Goncourt, que el recompensa amb 10 euros i la promesa d’arribar a vendre 400.000 exemplars, tot i que el seu llibre portava des que es va publicar, a l’agost, entre els títols més venuts de la tardor. L’editorial Seix Barral en publicarà la traducció a l’espanyol l’abril que ve.

‘L’anomalie’, editat a França per Gallimard, s’inscriu en diferents gèneres associats als diferents personatges. Però en el centre de la història hi ha la fantàstica vivència del centenar de viatgers d’un vol París - Nova York que aterra dues vegades a la ciutat nord-americana amb els mateixos passatgers.

«Volia tractar la qüestió del doble des de fa temps, de manera més directa que la clonació. Enfrontar-se a si mateix, aquesta persona a qui no podem mentir, que té els nostres records, les nostres passions i odis. ¿Com reaccionem davant un mateix?», s’interroga l’autor aquesta setmana a la revista ‘Paris Match’.

Una entrega especial 

Compost per escriptors i intel·lectuals, el jurat del Goncourt es va saltar aquest any la seva tradicional reunió al restaurant Drouant, on discuteix la decisió entorn d’un bon menjar i uns vins, que comparteixen posteriorment amb el guanyador entre una multitud de càmeres i periodistes. Però la crisi sanitària del coronavirus ha fet que aquest sigui el primer Goncourt, exceptuant els períodes de guerra, en què l’entrega se celebra a distància, en aquest cas una videoconferència retransmesa en directe.

El confinament, instaurat a França el passat 30 d’octubre, va motivar la reprogramació del Goncourt, prevista inicialment el 10 de novembre, com a gest de solidaritat amb els llibreters pel tancament forçat dels seus negocis.

A mitjans de novembre i com que els negocis es valien de serveis de recollida en botiga per mantenir un mínim de les seves vendes, el jurat va decidir fixar el premi aquest 30 de novembre, cosa que finalment ha coincidit amb la reobertura dels comerços dissabte passat, tot i que es mantenen fins al gener algunes restriccions, com el tancament de bars i restaurants.

El premi Renaudot 

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

Amb els francesos subjectes també a un toc de queda nocturn fins a mitjans de gener, el jurat confia que les vendes del llibre siguin fins i tot més grans en aquest període. En paral·lel, el premi Renaudot, que s’entrega el mateix dia i habitualment al mateix restaurant parisenc, va ser per a l’escriptora Marie-Hélène Lafon per ‘Histoire du fils’, publicada a França per Buchet-Chastel i que llançarà en espanyol l’editorial Minúscula.

Lafon retrata els somnis trencats i la vida ordinària d’una família de províncies al llarg del segle XX, en una novel·la tendra que ha obtingut en els seus primers mesos de venda el reconeixement de la crítica i les llibreries