Amin Maalouf: «Els escriptors hem de buscar la llum al final del túnel, fins i tot quan no es veu»

‘Apocalypse Now’ 

Escrita immediatament abans que la Covid s’acarnissés amb la humanitat, però corregida en els primers mesos de la crisi sanitària –«sense haver afegit res substancial en la trama original»–, aquesta novel·la busca en la ficció una esperança que la vida real ens posa molt difícil. «Necessitava escriure una ficció en la qual el món s’atura i es torna a posar a caminar perquè crec que estem obligats a buscar noves formes de convivència en una nova normalitat que ja mai tornarà a ser com abans», assegura un afable Maalouf, convençut que el paper de l’escriptor en l’actualitat ha de ser el del guardià de l’esperança. «La funció de la literatura és tornar a imaginar el món. Estic consternat per la seva evolució. Tant fa si miro la meva regió natal abocada a una fallida econòmica i institucional, com si miro Amèrica o Europa –diu. Em sento consternat per l’increment de tensions, per una probable nova guerra freda, per la nostra incapacitat que convisquin en les nostres societats poblacions diferents i per la nostra inoperància al gestionar el progrés de la ciència i la tecnologia». Davant aquest ‘Apocalypse Now’ no dubta ni un segon de la seva funció: «Els escriptors tenim el deure de plantejar-nos totes aquestes qüestions i buscar la llum al final del túnel, fins i tot quan no es veu».

Buscar sortides a l’auge dels fanatismes religiosos, el que Maalouf ha anomenat les ‘identitats assassines’, és un d’aquests túnels foscos. Ho sap bé l’escriptor, capaç de contemplar el fenomen del terrorisme islamista d’una manera desapassionada, quan l’auge de l’Estat Islàmic sembla estar remetent, però encara ressona a França el cas del professor decapitat, un d’aquests successos protagonitzats per joves terroristes manipulats o espontanis que cada vegada proliferen més. «L’única manera d’impedir aquests actes és que amb saviesa i perseverança s’aconsegueixi que en el seu propi entorn aquests siguin inacceptables i condemnables. Hauríem d’assecar l’aigua en la qual es banya el peix del terrorisme. De moment, l’únic evident a França és que hi ha una bretxa entre la població migrant i la gran majoria de la població del país, amb problemes enquistats des de l’època colonial, i que l’ambient s’està enverinant a marxes forçades. Necessitem una visió més serena».

A Grècia va començar tot 

Notícies relacionades

3Cat revoluciona amb nous platós els seus informatius

Passions adolescents

Així que ja que el futur s’entreveu negre, l’escriptor francolibanès ha decidit fer la vista enrere a la seva novel·la per trobar solucions. Mirar, per exemple, més de 2.000 anys enrere a un petit lloc del Mediterrani anomenat Atenes on uns homes van decidir fer els seus primers passos en un floriment cultural inesperat que va donar lloc a invencions com el teatre, la filosofia i la democràcia. «Per aquesta fascinació que sempre m’ha provocat l’antiga Grècia, quan m’he imaginat un grup de persones decidides a salvar al món de l’impàs en el qual es troba vaig pensar que la inspiració podria procedir d’allà».

¿Com ha de ser el món després d’aquest naufragi en el qual ens trobem? L’escriptor interpreta la pandèmia com un avís de la història: «Ens està dient que si seguim per la via que portàvem fins ara ens endinsem en un terreny de confrontacions i crisis infinites i sens dubte necessitem construir un nou ordre internacional».  Maalouf veu en aquesta crisi una oportunitat per partir de zero, per tornar a inventar la democràcia com van fer els grecs: «S’ha s’aprofitar aquest moment perquè no passa sovint que la història es quedi en pausa per a tota la humanitat durant un any».