25 nov 2020

Anar al contingut

PREN-T'HO EN SÈRIE

'Amor fraudulento', a la caça de l'estafador romàntic

Movistar+ estrena aquesta apassionant docusèrie 'true crime' sobre la persecució d'un home que sedueix i arruïna dones de mitjana edat

Juan Manuel Freire

'Amor fraudulento', a la caça de l'estafador romàntic

El tàndem format per Heidi Ewing i Rachel Grady va cridar l’atenció el 2006 amb ‘Campamento Jesús’, documental (nominat a l’Oscar) sobre un antic campament pentecostal als afores de Devils Lake, a Dakota del Nord. Remarquem allò d’‘antic’: va tancar les portes després de la polèmica generada per la pel·lícula. Allà els nens no aprenien a dibuixar, pintar o modelar amb fang, sinó a parlar en llengües desconegudes, resar a George Bush i odiar Harry Potter, que, segons els deien, «en els temps del Vell Testament, hauria sigut condemnat a mort».

Amb l’aplaudida minisèrie de quatre parts ‘Amor fraudulento’ (Movistar Seriesmanía, des de divendres, dia 27), Ewing i Grady continuen demostrant que la realitat supera en intensitat qualsevol ficció. És difícil trobar en el cine o les sèries un estafador de la crueltat de Richard Scott Smith, un home que ha basat la seva economia en l’explotació monetària i psicològica de dones àvides de companyia.

Robant les dignitats

Durant dues dècades, aquesta versió deplorable de Richie Rich (així es va fer anomenar alguna vegada) es va introduir en webs de cites a la caça de víctimes amb cert perfil: dones ja de mitjana edat, amb una bona vida, però tampoc massa bona, bastant soles i vulnerables, a qui seduir amb promeses reiteratives d’afecte i prosperitat. Com als Estats Units no hi ha una base de dades unificada per als matrimonis, podia estar casat amb diverses alhora, sempre que les dones no fossin del mateix estat. Després de robar-los el compte i la dignitat, desapareixia sense deixar rastre.

La història no difereix, en aparença, de l’explicada pel pódcast ‘Dirty John’ i la primera temporada de la sèrie antològica del mateix nom. Però hi ha una diferència essencial: en aquell cas, la dona enganyada, una decoradora d’interiors anomenada Debra Newell, no es quedaria sense diners fàcilment, perquè estava folrada. Les protagonistes d’‘Amor fraudulento’ poden perdre tot el que tenen (i anar-se’n de tornada a casa dels seus pares, ja grans) perquè un sociòpata s’agenciï una nova moto.

Les veritables heroïnes

I sí, les hem anomenat protagonistes. Tot i que el projecte va néixer de la fascinació d’Ewing i Grady pels estafadors, aquí no es converteix Smith en objecte exòtic, en algú digne de fascinació. Sobretot, veiem un personatge mesquí. Les heroïnes són elles, dones a qui es dona temps per explicar la seva història, recuperar la seva dignitat i denunciar un sistema policial i judicial que (recordem la sèrie ‘Creedme’) tendeix a relativitzar els abusos exercits sobre la dona.

La primera en parlar és Tracy, la relació fulminant de la qual amb el suposat Mickey, un «paio simpàtic amb camisa», «pilot», «molt religiós», recorda l’entrevistada, va agafar per sorpresa i va inquietar unes filles que aviat van voler esbrinar la veritat. A la cerca de possibles pistes, una d’elles va irrompre al camió del nòvio i va trobar el que no volia trobar (o sí): documents que semblaven indicar que el Mickey podia no ser el Mickey.

Un engany així marca de per vida, però les víctimes van començar a sentir-se menys soles i a curar-se mútuament a través d’un blog que van obrir per buscar pistes sobre aquest criminal poc perseguit. Aquest blog va ser el que va portar Ewing i Grady a voler rodar la sèrie. Les cineastes volien donar un cop de mà: ajudar que el drama d’aquestes dones es convertís en ‘thriller’ de persecució i venjança.   

Alta tensió

En la seva recerca de l’estafador, les víctimes i les directores compten amb l’ajuda inestimable d’un personatge que mereix un ‘spin-off’ propi, història d’orígens i el que sorgeixi: Carla Campbell, l’única dona caçarecompenses del Comtat de Johnson (Kansas), decidida a fer caure a un mal home darrere d’un altre després de patir les pallisses del seu primer nòvio.

Amb la seva entrada en la trama, el drama cedeix pas progressivament a un ‘thriller’ de tensió màxima. Els plans fixos embruixadors, aquestes visions gairebé fantasmagòriques de la quietud i solitud de l’Amèrica profunda, es converteixen en imatges de càmera oculta o fragments de persecució càmera a l’espatlla. Al llarg de tot el metratge, enriqueixen el component visual els collages de tècnica mixta del fabulós artista Martin O’Neill, animats per Andrew Griffin. Aquestes visions psicodèliques i enrevessades són l’única forma possible, o gairebé, d’introduir-se en la laberíntica ment de Smith. Però no, no deixarem que aquest home ens fascini del tot.