30 nov 2020

Anar al contingut

NOUS TREBALLS DE L'AUTOR DE 'LA TIERRA FÉRTIL'

Marco Mezquida, l'hora fèrtil que no acaba

El pianista publica el seu disc més lluminós, 'Talismán', i presenta aquest dissabte a l'Auditori la col·laboració entre el seu potent trio MAP i la Banda Municipal de Barcelona

Roger Roca

Marco Mezquida, l'hora fèrtil que no acaba

JORDI COTRINA

Marco Mezquida atén aquesta entrevista just quan es publica un concert d’un dels seus ídols, el pianista Keith Jarrett, gravat a Budapest el 2016, que podria semblar en alguna mesura un testament. Mezquida va viatjar a Budapest només per veure’l i li va deixar un record inesborrable. «Vaig pensar que era del més bonic que havia escoltat mai», diu el pianista menorquí. Recentment Jarrett ha anunciat que va patir dos ictus i probablement no podrà tornar a tocar. «Hi ha éssers vius que són forces de la naturalesa, canals a través dels quals flueix l’art. Per això Jarrett ha sigut tan prolífic. Ha hagut de parar, però ¿què se li pot retreure? Parlem d’algú que ja no tenia res a demostrar. I tot i així, s’ha continuat cargolant, deixant-se l’ànima en cada concert fins al final. Jo, quan tingui la seva edat, vull poder dir el mateix». 

No és Jarrett ni ho pretén, però amb 33 anys, Mezquida ja ha donat moltes voltes. Té uns números impensables per a qualsevol altre músic del país. El seu primer disc com a líder, ‘La hora fértil’, el va publicar el 2013. Des d’aleshores ha gravat més de 20 àlbums al seu nom i gairebé 50 com a acompanyant. «¿Què diu això sobre mi? No ho sé. Tinc amics que em diuen: «Marco, en el temps en què nosaltres vivim una vida, tu en vius 4 o 5». La meva declaració de principis encara és el títol del meu primer disc. Estem en l’hora fèrtil. Si un dia puc permetre’m el luxe de treure un disc cada dos anys i generar més interès que traient-ne vuit, ho faré». De moment, ni pot ni vol. Aquest dissabte presenta a L’Auditori la col·laboració entre el seu potent trio MAP i La Banda Municipal de Barcelona. 

Únicament ‘online’

«El repte és continuar sent un ‘power trio’ sense que ens eclipsi l’orquestra. Els arranjaments que ha fet el nostre saxofonista, Ernesto Aurignac, mantenen l’essència del trio i fan brillar la banda». Serà un concert a porta tancada i es podrà seguir únicament ‘online’. Danys col·laterals de la pandèmia. Almenys, no se suspèn. Com tots els seus companys, Mezquida té una agenda plena de guixots. 

El seu disc ‘Talismán’, a trio amb el percussionista Álex Tobías i el violoncel·lista Martín Meléndezes presentarà finalment el 21 de gener a la sala BARTS dins del Festival de Jazz de Barcelona, que ha reprogramat deu concerts per al 2021. ‘Talismán’ va néixer a cavall de la nova normalitat i l’altra, i Mezquida ha volgut que sigui un disc lluminós i vital. «És el meu cant de vida. Quan més trist estic, més necessitat tinc de música que em purifiqui. Durant el confinament, en els moments més difícils, no em sortien acords complexos. Sentia una necessitat de melodies majors, de fer treure foc al piano.» Hi ha molt d’això a ‘Talismán’, un disc que beu de tot arreu: cançó popular, música coral, Bach, la ‘zamba’ argentina, els colors ibèrics. Mezquida se sap músic de jazz però atén tot el que li suggestioni l’oïda. «Per exemple, mai diria que soc un flamenc, però puc tocar amb una primera espasa com Chicuelo», amb qui ha rebut el Premi Ciutat de Barcelona 2019. 

Discos amb Lee Konitz i Sílvia Pérez Cruz

Més assoliments en un any negre: un disc amb el llegendari saxofonista Lee Konitz i un altre a duo amb Sílvia Pérez Cruz, ’Ma’, a qui també acompanya en el seu nou projecte, ‘Farsa’. «La mare de la Sílvia, que ha vist tots els seus projectes, va dir el més bonic que ens han dit: que ens hem trobat dos companys de vida. Que som dues persones d’una mateixa tribu, que s’entenen i es potencien». 

Temes: Música