Flotats interpretarà 'El enfermo imaginario' amb mascareta

L’actor i director teatral Josep María Flotats ha denunciat que després de la Covid-19 els actors són l’única professió que «necessita desprendre’s de mesures de protecció» per fer la seva feina, una raó per la qual se sent «desprotegit» a l’escenari al considerar-se persona de risc.

Flotats ha presentat al teatre de la Comedia de Madrid, ‘El enfermo imaginario’, la funció en la qual dirigeix un elenc d’11 actors i ell mateix.  Durant la roda de premsa, l’actor i director de l’obra, ha ressenyat que els actors són l’«única» professió que necessita desprendre’s de les mesures de protecció contra la Covid. «Totes les altres professions es protegeixen», i ha assenyalat que davant la norma que no permet reunions de més de sis persones en un espai tancat, «nosaltres som 12 a l’escenari», per la qual cosa al considerar-se una persona de risc, tant ell com la resta d’actors interpretaran els seus personatges amb mascareta, una decisió que ha consensuat amb el teatre.  L’actor va sol·licitar a Lluís Homar, director del teatre de la Comedia, que es fessin proves diàries de detecció del virus als actors, «però no estava previst», ja que a la taula sectorial del sector, com ha aclarit Homar, es va acordar fer proves al començar els assajos, a l’inici de la representació i una tercera al sortir de gira.

Flotats adverteix que no vol «provocar malentesos, però sí que vull denunciar, com és possible que es prenguin totes les mesures que es prenen en totes els oficis», i es pregunta per què el Ministeri de Cultura i el de Sanitat no han arribat a un acord per «protegir els artistes». «Vull fer aquest espectacle, el fa un any que l’estic preparant –ha continuat dient–, però no vull posar en risc la meva vida. Vull fer alguna obra més», ha ironitzat l’actor català de 81 anys, que ha ressaltat que no pretén anar contra ningú, «ni contra el teatre ni contra les normes establertes». 

Per la seva banda, Homar ha confirmat que no estan sent uns dies «fàcils», moments en què ha comptat amb el suport d’Amaya de Miguel, directora general de l’Institut Nacional d’Arts Escèniques i de la Música (INAEM), organisme al qual pertany el teatre. Tot i que considera que els arguments de Flotats «han de ser tinguts en compte», Homar ha ressaltat que com s’ha demostrat fins ara i tenint en compte tots els protocols «la cultura és un espai segur tant per a intèrprets com per al públic».  També ha explicat que a la taula sectorial es van acordar diferents premisses buscant un «equilibri d’interessos», que potser ara, tenint en compte els nous mètodes de detecció, s’haurien de revisar.

Un homenatge al «patró»

Prèviament a donar a conèixer aquesta novetat escènica, Josep Maria Flotats ha parlat sobre ‘El enfermo imaginario’, l’última comèdia escrita per Molière, en la qual el dramaturg, el qual interpreta el paper d’Argán, va morir en plena representació, per això algunes de les supersticions que es produeixen sobre l’escenari i el color del vestuari que lluïa. «El meu particular homenatge al «patró», ja que d’aquí dos anys es compleix el 400 aniversari del seu naixement», ha explicat Flotats que com a membre de la Sociétaire de la Comédie-Française, seguint el costum diu de manera carinyosa «patró» a Molière.

Una funció que es representarà del 18 de novembre al 27 de desembre, en la qual també participen Anabel Alonso, Lola Baldrich, Belinda Benedetti, Bruno Ciorda, Francisco Dávila, Josep Maria Flotats, Belén Landaluce, Ana López, Laura López, entre d’altres. Flotats ha ressaltat la traducció de Mauro Armiño que els ha permès expressar amb un «llenguatge molt fluid» una comèdia sobre el poder dels metges, l’obsessió d’una època, «també com en la nostra» en la qual tot es pretén curar amb pastilles, «amb recomanació o sense ella. És una bufetada al terreny social als mals metges a les relacions socials». 

Al teatre de Molière «s’ha de buscar l’absurd, no és comèdia de costums, és un teatre de denúncia a través de la comèdia de l’art», ha indicat Flotats, que veu en Argània, el protagonista, a Molière, «un immadur que davant el pànic de la mort es deixa convèncer a la primera, egoista». La funció compta amb un decorat «sublim», amb una reproducció del vestuari, els mobles, les vaixelles a partir dels gravats del segle XVII, «un llibre en tres dimensions», diu l’actor que considera Molière com un talismà. «Em porta sort», ha comentat l’actor i director al recordar que va ser la seva interpretació de monòleg d’Harpagón d’«El avaro», cosa que li va permetre l’entrada a l’Escola Nacional i Superior d’Art Dramàtic d’Estrasburg (França). 

Homar ha ressaltat al referir-se a Flotats que «tenim l’oportunitat d’assistir a un espectacle magistral, amb un fenomen que dirigeix i interpreta l’espectacle. Ningú és capaç d’aquesta proesa i amb aquests increïbles resultats». Un objectiu que tant Homar com Flotats concentren en una frase de Molière: «El deure de la comèdia és corregir els homes distraient-los». 

Els actors demanen proves PCR periòdiques

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

D’altra banda, la Unió d’Actors i Actrius, després de les queixes de Flotats, han reclamat al Ministeri de Cultura i Esport i a l’INAEM la «constant» realització de proves PCR i que es faci obligatori el seu ús per «garantir la protecció dels intèrprets» a les seves produccions. «Els actors són els treballadors de la cultura més exposats en els seus llocs de treball per la mateixa naturalesa laboral dels intèrprets. No obstant, el Ministeri de Cultura no obliga a les produccions a fer els tests oportuns per protegir-los de la Covid-19, amb la qual cosa queden desvalguts durant l’acompliment de la seva feina», ha lamentat.

A més, d’aquesta petició, la Unió d’Actors i Actrius ha anunciat que es reunirà amb la resta del sector per traslladar aquesta urgència a la Comissió Mixta Paritària del Conveni Col·lectiu de Teatre de Madrid. «El sindicat estatal d’intèrprets reivindica que, la mateixa protecció que té el públic a les seves butaques, es traslladi entre els actors. Una cultura que és cent per cent segura per al públic també ho ha de ser per als seus treballadors i treballadores sense els quals no existirien aquests actes culturals», han conclòs des de l’associació.