Vallejo: "La sobreregulació de la vivenda ha pervertit el sistema"

La vivenda, les ocupacions d’immobles, la intel·ligència artificial, la falta de recursos en l’Administració de Justícia, l’escàs ús del català en els tribunals, així com els reptes de la professió d’advocat i de l’escola que presideix, entre altres qüestions, van marcar la trobada amb els lectors.

Crítica amb la legislació

Vallejo és una experta en temes de vivenda i es va mostrar expressament crítica amb la legislació actual. "La sobreregulació ofega al món immobiliari, ofega la seguretat jurídica i espanta els propietaris", va assegurar. ¿Per què?: La "multiregulació" sobre la vivenda ha provocat, segons la seva opinió, "invertir totalment el que es pretenia, que era que els arrendataris tinguessin seguretat jurídica, que el món del lloguer tingués tranquil·litat, que entre el propietari i l’arrendatari hi hagués un equilibri de postures. ¿On és la seguretat jurídica? Només fem regulació per sancionar".

La degana va recalcar que "les mateixes lleis estan pervertint el sistema". Va posar exemples: "Al fer un contracte de lloguer, l’advocat o l’administrador de finques pateix per si pot ser sancionat o no per posar una clàusula" i "no diguem si destapem la caixa dels trons, de si ets una forquilla (propietari de diversos habitatges) o no. ¿Hem de tenir 5, 10 o 15 pisos?". Aquesta normativa, va detallar, no només afecta els fons d’inversió, sinó també a propietaris particulars.

A la pregunta de si és necessari un canvi legislatiu, Vallejo va ser taxativa: "El que és urgent és que ens deixin una mica tranquils. Que parem de regular, que mirem bé els plans de vivenda, les polítiques de vivenda i comencem per aquí".

Per a ella, el problema "no és tant fer bé o malament un contracte de lloguer", sinó que "s’espanta el propietari fent-li creure que, si és un gran tenidor, és gairebé un dimoni i serà sancionat per tots els costats". I va afegir: "És una obligació dels poders públics facilitar habitatge social" i, en canvi, aquesta tasca se li està "carregant a la propietat privada". "La col·laboració pública i privada és urgent", va assegurar, tot i que va advertir que "per molt que avui vingui un govern i vulgui fer vivenda social, no la tindrem en un dia" perquè tot requereix una tramitació. En aquest sentit, va demanar: "Cal que simplifiquem la burocràcia als promotors perquè no triguin un any a tenir una llicència per construir i l’obtinguin en qüestió de dos mesos", va defensar Vallejo.

Les ocupacions

Des de fa anys el Col·legi de l’Advocacia de Barcelona ha fet propostes sobre l’ocupació d’immobles. L’actual degana d’aquesta institució ho té clar: "L’ocupació mai pot ser un títol hàbil per tenir una propietat, hi ha límits, i més quan si aquesta ocupació és delinqüencial" (per cometre delictes, com és el cas dels narcopisos). "Entrar en una vivenda amb una puntada de peu a la porta perquè tinc dret a una vivenda i el poder públic no me’l dona és vulnerar el mateix estat de dret. Perquè si tots fem el que creiem, ens carreguem l’estructura de l’Estat", va advertir.

Per això, va afegir l’advocada, "apressen polítiques de vivenda pública perquè aquest jove que paga 600 euros per una habitació, que és un escàndol, o que ha d’anar-se’n a l’extraradi i tot i així no troba pis" pugui solucionar la seva situació. Una possibilitat és impulsar bonificacions per als propietaris que lloguin pisos a joves. "El dret la vivenda és un dret constitucional i el dret a la propietat és un dret fonamental. La seva col·lisió no es pot solucionar ocupant. No pot valer tot", va insistir.

La degana també va donar el seu punt de vista sobre la intel·ligència artificial. L’escola que dirigeix està dissenyant un projecte per facilitar amb la quota una eina d’IA que ajudi els lletrats en les seves tasques diàries. "Mai l’he vist com un perill, sinó com una oportunitat", va afirmar. Una de les opcions seria automatitzar processos com, per exemple, transcriure un judici. "Hores de treball i ara ho tens en minuts. Això no ens ha d’espantar, al contrari, ens ha d’ajudar. És una oportunitat", va reiterar.

Pllaura Vallejo, l’ús en la justícia de la IA en la justícia pot permetre "economitzar" recursos i destinar-los "a altres coses més importants, com més oficines judicials, més jutges...". Un primer pas és acabar la implantació de la llei d’eficiència de la justícia, que canvia "totalment el paradigma" i pretén modernitzar aquest servei. "El que reivindiquem és que no es limiti a un canvi de rètols i de nom, sinó que realment sigui eficient", va remarcar. Alhora, va alertar, però, que "si es fa sense recursos" no funcionarà. "Hem de donar una mica de temps, però hem de ser vigilants i hem de dialogar més", va precisar.

La "regressió" del català

Notícies relacionades

El lecanemab, disponible en la sanitat privada d’Espanya a final d’any

Un test pioner creat a Catalunya permetrà predir l’Alzheimer

La degana també va posar en relleu la situació del català a l’administració de justícia, ja que només el 6% de les sentències es van dictar en català l’últim any. "Estem en un punt de regressió important i preocupant". "Aquest és un treball de tots, no només de l’advocacia", va asseverar. Vallejo es va comprometre a millorar el torn d’advocats d’ofici i va posar en relleu que s’ha de recuperar, "sigui com sigui", el 15% de l’IPC perdut en les retribucions percebudes pels professionals, però va reconèixer que si no hi ha pressupostos de la Generalitat això serà "bastant difícil". Per això va fer una crida als partits perquè arribin a un acord i es presentin i aproven al Parlament els comptes públics. Potenciar la formació és un altre dels aspectes claus per "prestar aquest servei públic amb qualitat".

Vallejo també va apostar, amb referència a la polèmica pel funcionament de l’antiga Direcció General d’Atenció a la Infància (DGAIA), per la qual els menors tinguin una defensa lletrada en casos de desemparament i, d’aquesta manera, tingui un procés amb totes les garanties. "No pot ser que l’Administració sigui jutge i parteix", va incidir. Sovint, el control judicial arriba tard i s’estan donant "situacions molt tristes", va concloure la degana dels advocats de Barcelona.